Lluís Soler recita Joan Maragall

Fa uns mesos us parlava del llibre que, sota l'edició d'Ignasi Moreta, havia publicat Fragmenta recollint els tres articles de Joan Maragall sobre la Setmana Tràgica, i fins i tot uns en posava un breu fragment. Un temps més tard me'l vaig comprar i l'he llegit fa unes setmanes. És un llibre magnífic. D'una banda, per la presentació que en fa el propi editor, procurant contextualitzar i explicar què hi ha més enllà dels tres articles famosos que es van publicar (o no) a La Veu de Catalunya i que anaven directament al cor dels cristians de Barcelona, els cristians de la burgesia perplexa i acovardida (que professava la fe "maquinalment, com una rutina"), davant la radicalitat (cristiana, segons el propi Maragall, d'aquella Església que es fundà "pels pobres, els oprimits i els desesperats") de les situacions de pobresa que neixien de la nova societat industrial i les demandes més o menys polítiques que hi sorgien. En aquest sentit, potser hauríem agraït l'edició conjunta de l'altre llibre idèntic, però amb pròleg del monjo Hilari Raguer, que ha publicat l'Editorial Claret (en temps de crisi, encara millor no fer el ridícul).
 
 
De l'altra, recomano vivament els textos de Joan Maragall que, dits avui, quasi semblarien de la Teologia de l'Alliberament o encara més radicals: la blasfèmia i fins i tot la crema de les esglésies serien una mena de catarsi per al reneixement del missatge de Jesús en una societat com la nostra, "com si el Crist tornés a morir per tots nosaltres". "L'odi al Crist ha reinstaurat el Crist a sa casa", etziba, i denuncia una Església que vol la pau, quan, per un cristià, el que cal és "desordre", "guerra", "començament i novetat". Glups.
:
Ell, però, no fa cap apologia de la violència, tot el contrari. Maragall creu que "qui tira una bomba al mig de la plaça" és que "odia la societat i no se sent fort per transformar-la", equiparant-ho amb la reacció conservadora. Maragall insisteix en la llum en tenebra que aporten les masses desesperades, "un rajolí de sol de justícia" que nega als cristians benpensants d'aleshores. "Els pobres us refaran l'església", profetitza. Apel·la, més aviat, al caràcter de màxima dignitat de totes les persones, inclosos dels presos per la Setmana Tràgica, corprès per la injustícia de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia. "Mireu-li els ulls", diu, i confia en què la Barcelona de les pistoles passi a ser "la ciutat del perdó".
 
Bé, doncs tenim l'oportunitat de sentir sencers alguns d'aquests fragments amb la veu de l'actor Lluís Soler (que a mi m'agrada molt) el proper dimarts dia 24 de novembre, a les 7:30 del vespre, a la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès, a l'acte de presentació del llibre a Barcelona (vegeu detalls aquí). Com que no hi puc anar, feu el favor de suplir-me. A més, comptarà amb una taula rodona excepcional: Eugenio Trías, catedràtic emèrit d'història de les idees (UPF), Lluís Quintana Trias, professor titular de filologia catalana (UAB) i el propi Ignasi Moreta, professor associat de filologia catalana (UPF) i curador del volum, moderats per Narcís Garolera, professor titular de filologia catalana (UPF) i vocal de la Junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès. Tot un esdeveniment. :