Ilaria Mauro, la jove Quaresma *

Quan vaig visitar la mostra d'Ilaria Mauro, guanyadora de la 8ª Mostra d'Art Jove de Mataró, érem en plenes festes de Nadal i just al mateix carrer bullia l'estrés consumista de Reis. En aquest marc, la seva proposta em va semblar com la d'un espai de contrast. No és una exposició a l'ús: un parell de vídeos, unes llibretes disposades a les parets i un espai central amb cors de cera sobre un terra de sucre ens fan reflexionar sobre l'abstinència i el desig, a rel dels records quaresmals d'infantesa de l'artista italiana afincada a Barcelona.

Mauro ha centrat fins ara la seva obra al voltant del menjar: els seus rituals, el seu rol social, el seu simbolisme original (aquella matèria que va de fora a dins, que fem desaparèixer en nosaltres per donar-nos vida), el seu simbolisme contemporani, la seva omnipresència... I val la pena que tracti, doncs, sobre la seva absència voluntària com a forma de domini del desig. La instal·lació, a més, convida a les múltiples perpectives: els testimonis de persones que han dejunat, la visió personal via performance i la creació simbòlica dels cors (la vida) i el sucre (el plaer). Contrasta, aquest discurs, amb la cultura dominant, presa constantment en l'etapa edípica i tan recelosa dels límits al desig com ansiosa per la voracitat en què l'assoleix. La desaparició de la Quaresma com a construcció social simbòlica d'aquest aprenentatge porta així a l'aparició de nous símbols que en reclamin la seva vigència. Vital per esdevenir madurs. D'aquí la benvinguda a aquesta exposició i l'agraïment a la recuperació de la memòria quaresmal.

Fa poc vaig llegir El Desig essencial (Fragmenta, 2009), un llibre de Xavier Melloni que recomano, en què repassa diferents impulsos de la nostra vida i la seva vinculació amb un Desig més profund que el que aquests presenten, sense defugir-los. La respiració, la gana, l'amor, el poder, la bellesa, la tecnologia, el coneixement... com a formes d'entrada a un desig superior als desitjos primaris. La idea, grosso modo, és una mena de govern del desig que ens permeti de mantenir-lo i, per dir-ho així, elevar-lo. No pas la seva absència (que anomenaria la via budista), o el seu consum immediat i massiu (la via capitalista), sinó la seva assumpció com a camí d'obertura, de reconeixement de l'alteritat, en un camí cap a l'Altre, de la manera com Déu té desig de nosaltres, que per això ens creà. Crec que l'exposició de què us parlava expressa aquestes experiències del desig en l'impasse del seu compliment.

Així que la proposta d'aquest mes consisteix en què us passegeu per la instal·lació d'Ilaria Mauro i llegiu el llibre de Xavier Melloni, a veure quin desig us activa.
 

 

 

* article per a la revista Valors, febrer 2010.
· L'exposició "Ho fatto un fioretto" està oberta fins el proper 14 de febrer a l'Espai F, a la planta baixa del Foment Mataroní, Carrer Nou 11, Mataró.
· Nota de premsa de l'Ajuntament.
· Crítica de Pere Pascual.
· Web d'Ilaria Mauro
· Vídeo de la presentació del llibre de X. Melloni a Mataró.
· Web del llibre de Xavier Melloni
· Fotos: meva, Ilaria Mauro / Imac.