Contra el papanatisme

Crec que tinc l'honor, des que el passat 13 d'octubre vaig publicar aquí mateix la nota Calendari papanata, d'haver estat el primer en opinar sobre la pretensió del Consell Escolar de Catalunya de canviar la denominació de les festes de Nadal i Setmana Santa. Això va ser perquè casualment vaig llegir una notícia al Diari de Girona, que -crec- van ser els primers en treure a la llum aquesta insensata proposta.
:
És curiós com, després, gairebé totes les opinions publicades a l'efecte han estat contràries a la proposta, on hi destaquen les expressades per persones que s'han declarat agnòstiques o atees, precisament perquè la mesura, crec jo, respon al prejudici contra la religió (contra la religió catòlica per ser més concrets) que presideix algun dels corrents d'opinió amb més crèdit en segons quins mitjans i ambients.
:
Jo mateix vaig tenir la continuïtat del debat en un diàleg principalment amb l'amic Cosme Varela (que rebatia els meus arguments) al Facebook sobre la citada nota, al que podeu accedir clicant aquí. La polèmica també va provocar, la setmana passada un debat a TV3 amb Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, i Màrius Martínez, de la UAB, del que se'n va fer ressò CatalunyaReligio.cat, portal que acollia un comentari de Carles Armengol, qui utilitzava també el terme papanatisme.
:
Dels articles que s'han anat publicant fins ara n'hi ha de tota mena (hi podeu accedir lincant el nom de l'autor). Us en recomano uns quants. El de l'Empar Moliner (Avui), comentant el debat citat. El d'Iu Forn, al mateix diari i en la mateixa línia que Moliner, ens mostra fins on pot arribar la bogeria de canviar el llenguatge, amb una paròdia brutal. El de Ferran Sàez (Catalunya Oberta) hi veu influència de les anomenades para-religions i posa un exemple esfereïdor. El de Najat El Hachmi (El Periódico) desmunta els arguments de pretès multiculturalisme i recorda que els musulmans de Catalunya no són tontos i saben en quin país han anat a viure. El mateix diari editorialitzava sobre l'asèpsia nadalenca que pot reforçar una idea com aquesta i publicava un reportatge sobre la incultura (religiosa, però incultura) dels nostres escolars. Al mateix diari, també, Josep Mª Fonalleras també critivaca la proposta. En Jordi López insisteix en un dels seus darrers posts al bloc que manté amb periodicitat religiosa, on diu que l'"espanta una escola pública sense cap referència al fet religiós". L'amic Miguel Guillén comentava al seu bloc un article de Pilar Rahola (La Vanguardia) també molt recomanable. Allà mateix s'hi publicava un nou article de Toni Soler, també crític, que va ser respost el que -de moment- és un dels dos escrits que he vist a favor de la proposta, el del sempre fidel Pep Molsosa. L'altre és, d'avui a Diari de Girona -de nou- de l'amic Jordi Serrano. Finalment, sé que Francesc Grané publica al proper número de Valors, el  mes denovembre, un article sobre les possibles causes d'aquesta polèmica, que és molt recomanable.
:
Finalment, el conseller Ernest Maragall confirmava a RAC1 que el Govern no secundarà aquest despropòsit. Sàviament.
:

Comentaris

No podem confondre laicitat o aconfessionalitat amb multiculturalisme. Tens tota raó.

Espectacular el seguiment del tema i el resum. Una feinada. No és per molestar però t'has deixa't el del Polònia. De fet, en parlava també el Toni Soler a La Vanguardia del diumenge passat però no es pot consultar en obert.