Tots amb la samarreta contra la crisis

El moment polític es delicat. La crisis fa que la societat faci aigües per tot arreu. En un moment en el que cal sumar esforços i solidaritat, els egoistes, els que només pensen en sí mateixos, es guanyen a pols el rebuig dels ciutadans que amb contundència els inviten a respectar els drets dels altres, i si no ho han fet per les bones, ho hauran de fer per les males.

 
Es el que ha passat amb els controladors aeris: uns sous que son una bufetada a la resta de ciutadans; uns privilegis injustos, i un absolutisme immoral que els va portar a fer una vaga salvatge, ara els passa factura. I els passa factura amb ma de ferro. I jo, ho celebro, perquè crec que un Estat democràtic, ha de garantir la convivència i l’exercici dels drets de tots, i no només d’uns pocs, que a sobre, cobren uns sous d’escàndol.
 
Celebro que comencem a pensar amb sentit de justícia i que s’utilitzin els recursoso que permet la democràcia per garantir la llibertat de tots, i no només d’uns pocs, que al cap i a la fi, el que fan es tiranitzar als altres. Tots hem de sabre  que els drets d’uns acaben o comencen amb els drets i llibertats dels altres, i que ningú els pot trepitjar a un altra persona per aconseguir els seus objectius personals i sovint egoistes.... Crec que els controladors han entès el missatge.... I si no, crec que amb les mesures que pren el Govern, hauran de fer-lo.
 
I jo em pregunto: I els que estan aplicant la ma de ferro, els membres del Govern: també aplicaran mano de ferro per a tots els abusos que hi ha al si de les desorbitades estructures de poder que han creat?  També hi haurà control sobre les dietes, els privilegis, els sous vitalicis, els xofers, els, etc.etc... Qui controlarà als que avui controlen als controladors? Perquè els també han d’assumir responsabilitats i deixar la frivolitat i començar a viure amb austeritat i respecte envers els altres. Ens hem d’estrènyer els cinturons... però tots. Tots som corresponsables per poder sortir de la crisis... I si no ho som, no sortirem!
 
Ara, a Catalunya es juga la investidura d’Artur Mas a la primera... Toca fer president a qui per tercera vegada ha guanyat les eleccions. Dues vegades no l’han deixat governar i hem fracassat: ara, tornaran a negar-li la investidura i haurem de perdre temps, encara que siguin uns dies, perquè cada partit s’aferra a la seva samarreta, en lloc de posar-se la SAMARRETA DE CATALUNYA per plantar cara a la crisis, per a sumar i per a col·laborar responsablement perquè el País tiri endavant?
 
No sé si es somniar o si sóc una mica il·lusa, però si confio en el sentit comú, que es sovint el menys comú del sentit, i espero, i demano, que aquesta vegada, els polítics, tant els que han fracassat en les eleccions, com els que estan contents facilitin la investidura d’Artur Mas perquè comenci JA a treballar per treure a Catalunya de la postració en la que es troba.
 
Això es consciència de País i seria un factor revelador de la estimació que tenen tots plegats a Catalunya i dels respecte als ciutadans.
 
El Temps d'advent, es un temps d'esperança en el que se'ns anima a creure que la Justícia i la pau seran una realitat entre nosaltres, perquè Déu ha posat la seva tenda en mig nostre i camina amb el seu poble.
 
Que el Nadal ens trobi a tots una mica més generosos, menys egosites i més pendents del bé comú, del bé dels altres: de la fraternitat i de l'amor.