Trencar el tabú de la mort

Em conviden els Serveis Funeraris de Barcelona a dissertar sobre la Filosofia de la mort. Ja fa anys que aquesta institució organitza cicles de conferències sobre la mort amb un gran èxit de concurrència. S'hi han explorat temes diferents com la mort en la poesia, en la música, en les tradicions; també s'ha abordat la mort des del vessant mèdic, psicològic, jurídic o bioètic. Em sorprèn gratament el nombre de persones que han vingut a participar de l'acte, però no tan sols això, sinó les preguntes que tenen lloc després d'acabar la meva intervenció.

Restem a la sala fins a dos quarts de deu i afloren preguntes que tenen a veure amb el sentit, el més enllà, les creences, el sofriment de l'absència i les maneres d'enfocar aquesta experiència que, tard o d'hora, tots haurem d'afrontar. Es crea un clima de confraternitat. Participem d'idees diferents i, molt probablement, també de creences distintes, però observem que tots, absolutament tot, estem igualment abocats a la mort i això uneix, desfa qualsevol jerarquia o complex de superioritat. Com diu sant Agustí, de la mort ningú no escapa.

Molts expressen el seu testimoni personal. Una dona vídua explica la dificultat que té per assumir la mort del seu marit i un altre testimoni s'ennuega mentre fa referència a la mort del seu fill. A la vegada, però, la sessió, serveix per donar més valor a la vida, a cada instant viscut, a cada do que ofereix l'existència. No es tracta, però, de viure-la enfollidament, sinó de gaudir-la intensament, de tenir vivència plena de cada moment. Cadascú haurà de decidir com vol viure l'única vida de què disposa.

Felicito els Serveis Funeraris de Barcelona per l'audàcia de trencar un tabú i de posar sobre la taula la més universal de les qüestions, però també, a la vegada, la més enigmàtica i misteriosa.