Màximes de Schopenhauer

Durant aquest pont de la Puríssima he pogut acabar la lectura de Senilia d'Arthur Schopenhauer. No l'hagués comprat, però un bon amic, me l'ha regalat. Fa temps que llegeixo i cito Schopenhauer. De fet, l'explico cada any dins del curs d'Història de la filosofia contemporània, però aquest llibre que acull els seus pensaments de vell, m'ha decebut infinitament. No vull dir, amb això, que no hi hagi belles màximes i genials intuïcions sobre la condició humana, sobre el pas del temps, sobre les edats de la vida i l'amor, però tot ell és ple d'un ressentiment que no escau a un home savi.

Aquest volum, bellament editat per Herder, és un recull de pensaments, esbossos, idees i intuïcions que Schopenhauer no va publicar en vida, però va deixar per a la posteritat. S'agrupen sota el títol de Senilia i l'acompanya un subtítol: Reflexions d'un ancià. No hi ha res de nou que no sigui dit en obres molt anteriors en el temps, com El món com a voluntat i representació. Els eixos del seu pensament es mantenen amb força: la vida és patiment, el temps és circular, l'egoisme és colossal i la compassió és el gran miracle. El desig és l'arrel del patiment i l'alliberament consisteix en negar la voluntat de viure que subsisteix en tot ésser. 

Sorprèn, però, que un home llegit i erudit com Schopenhauer no fos capaç de posar a distància, en la seva vellesa, els seus prejudicis sexistes, religiosos, racials i ètnics. Sorprèn la seva àcida missogínia, el seu ressentiment contra els professors de filosofia, la seva vanitat i el seu despit contra qualsevulla forma de religió. No obstant això, s'insinua en ell una filosofia intercultural de les religions, una voluntat explícita de veure intuïcions comunes i, a la vegada, de reconèixer, més enllà dels cossos dogmàtics, valors genuïnament humans i nobles, com la compassió, la simplicitat, la gratuïtat, el perdó incondicional, l'abstinència i la sobrietat.

Subratlla el valor de sant Agustí, de sant Francesc d'Assís, fins i tot de Jesús.  Recullo el millor pensament que hi he trobat i m'estalvio de copiar les excentricitats i grolleries que el gran pensador de Danzig escriu sobre l'amor, la vida conjugal i la poligàmia. 

Diu Schopenhauer: "Cada dia és una petita vida, cada despertar-se i aixecar-se un petit naixement, cada matí fresc una petita joventut i cada anar-se'n al llit i adormir-se una petita mort".