L'escala de Jacob

No sóc lector de poesia. Generalment, em limito a llegir assaig i articles de fons. Amb això ja tinc prou feina i no dono l'abast.Tampoc no m'apassiona la narrativa, tret dels clàssics, sobretot perquè en els clàssics hi trobo idees extraordinàries posades en boca d'un personatge o en el moment de divagació de l'autor que, de fet, són petits assaigs en potència. 

Amb tot, darrerament he fet una excepció i he materialment devorat un llibre de poesia que m'ha arribat a les mans, generosament dedicat per l'autor. El llibre té com a títol: L'escala de Jacob (2008) i l'autor és Diego Sabiote (Macael, Almería, 1944), que a més a més de poeta, és professor de filosofia a la Universitat de les Illes Balears.

Ens vam trobar amb l'autor en un tribunal de tesi celebrat a la seva facultat. Després del ritual acadèmic i gastronòmic (acostumen a acabar a així les tesis doctorals) em va regalar aquest llibre que vaig llegir en tornar cap a casa, assegut a l'aeorport i a l'avió.

Sabiote és un poeta consagrat, amb una llarga producció a les seves mans, amb alguns textos editats dues i tres vegades. Amb tot, jo el desconeixia i he fruït amb aquest descobriment. De vegades, presidir un tribunal de defensa d'una tesi pot ser molt complaent, no tan sols, per l'excel.lència del treball que s'examina, sinó, també, per la sorpresa que et dóna algun membre del tribunal.

És una poesia de temàtica espiritual, que traspua una passió per la naturalesa i que ha estat forjada en tres monestirs: el de Solius, el de Poblet i l'abadia de Montserrat. Els tres abats descriuen la poesia de Sabiote perquè, segons diu, la va escriure mentre s'hostatjava en aquests llocs de Déu. És una poesia essencialment il.luminada per l'experiència de la bellesa i concep la bellesa com un camí cap a Déu.

El text, pulcrament editat per Lleonard Muntaner, és de naturalesa bilingüe. L'autor ofereix els textos en castellà i en català. Recullo un parell de haikús:

El perdó

N'hi va haver prou.

Un gest, una paraula.

Va cloure la ferida.

Ocell captiu

Entre els barrots dins una gàbia,

ocell captiu,

i malgrat tot hi canta