Les condicions del diàleg interreligiós

El divendres 21 vaig ser a Figueres. Em van convidar a obrir un cicle sobre religions i el tema no em pot apassionar més: les condicions de possibilitat del diàleg interreligiós. Fa anys que hi vaig. Tinc amics i coneguts a Figueres. Sempre que hi arribo tinc la impressió de desembarcar a la capital del surrealisme.

La sala es va omplir i va haver-hi un llarg diàleg. Vaig intentar exposar que molt sovint el diàleg es frustra perquè, senzillament, les mínimes condicions perquè tingui lloc no es donen. Quan això passa, arribem a conclusió que és impossible entendre's, però més aviat hauríem d'investigar quins puntals han fallat i analitzar què cal fer perquè en el futur el diàleg pugui tenir lloc.

Massa sovint, el diàleg entre col.lectius distints, tant des del punt de vista polític, cultural, social com religiós es frustra. Es bo identificar els obstacles, sobretot per no caure en aquell mirada ingènua, filla de la frivolitat, de què la gent parlant s'entén. Si no es donen les condicions de possibilitat, no s'entenen les persones. De vegades, tot i que es donen aquestes condicions, els interlocutors arriben a la conclusió que tampoc s'entenen, però, com a mínim, saben els motius de la no entesa. La millor construcció sobre les condicions filosòfiques del diàleg és obra de Jürgen Habermas. La seva coneguda obra, Teoria de l'acció comunicativa (1981), representa una aportació decisiva en aquesta àrea i, al meu entendre, és la que immortalitzarà el filòsof alemany.

En el diàleg ens vam referir a la necessitat de trencar prejudicis, d'articular un llenguatge comú, de superar vells ressentiments històrics, pors, interessos creats i actituds fanàtiques i fonamentalistes. També vam posar de manifest que en el diàleg cal cercar, primer de tot, el fi.

¿Per què haurìem de dialogar? ¿Quins beneficis deriven d'aquesta pràctica? ¿Per què hauríem d'esforçar-nos per potenciar plataformes de diàleg? Al meu entendre, no es tracta de dissoldre la singularitat i bellesa de cada tradició espiritual i religiosa, sinó de cercar els valors comuns, aquells elements que formen part de la intersecció i que poden edificar una convivència en la diversitat i nodrir espiritualment les societats obertes.