Indignez-vous!

El seu nom és Stéphane Hessel. Té noranta-tres anys i va formar part de la Resistència francesa contra els nazis. Fou un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets de l'Home (1948), Embaixador de França i Membre de la Legió d'honor. En definitiva, és tota una personalitat.

M'ha arribat, per atzar, un petit opuscle escrit per ell, que té  com a títol Indignez-vous, dins d'una col.lecció de llibres petits anomenada Ceux qui marchent contre le vent. És un text senzill, clar i diàfan. Gairebé té un estil pamfletari, però està ple de sentit comú. M'admira que un home d'aquesta edat tingui tanta clarividència i tant sentit crític, que segueixi defensant la indignació com a motor de la història i la necessitat de resistir a les amenaces que pateix el nostre món. Em recorda el nostre admirat Moisès Broggi, tot i que el supera en edat.

Hessel és un exemple per molts motius. Ens anima a prendre consciència del poder que té la societat civil degudament organitzada, de la necessitat de plantar cara als mercats financers, de sortir al carrer i lluitar per un món més just, més fratern, més equitatiu i més net. Veig en ell més esperit utòpic que en molts joves que tinc davant meu en les aules universitàries. Veig en ell més esperança i més força que en molts adolescents que semblen haver llençat la tovallola i viuen incrustats en el consumisme tecnològic.

Espero que algun editor català s'animi a traduir-lo i a fer-ne difusió a casa nostra. Cal despertar la societat anestesiada i fer-la pensar. Sí, cal que pensi, que transcendeixi el núvol de banalitat que pesa sobre l'imaginari col.lectiu.

Espigolo alguns pensaments d'aquest vell combatent:

El motiu de la resistència és la indignació. Sense indignació no hi ha canvi, però la indignació exigeix tenir els ulls ben oberts i ser sensibles al patiment del món. Es refereix a la necessitat de combatre la "dictadura internacional dels mercats financers que amenacen la democràcia" (p. 12).

Ens recorda que la pitjor actitud és la indiferència. També Josep Ramoneda en el seu últim assaig ens alerta de la indiferència que hi ha pertot. Defensa la facultat de la indignació i "l'engagement", que podem traduir, per compromís. A la vegada, defensa, a contracorrent, l'esperança de la no-violència i seguint els passos de Gandhi i de Martin Luther King, adverteix de la necessitat de pacificar el món a través de la paraula i dels mètodes no-violents.

Finalment, Hessel defensa "une véritable insurrection pacifique contre les moyens de communication de masse qui ne proposent comme horizon pour notre jeunesse que la consommation de masse, le mépris des plus faibles et de la culture, l'amnésie généralisée et la compétition à outrance de tous contre tous" (p. 22).

No calen més paraules. És soberbi.