Els miserables de Victor Hugo

 

Me n'havien parlat. M'havien dit que era un espectacle únic, una perfecta conjugació de música, guió, escenografia i cant. Certament és així. Dissabte passat vaig assaborir Els miserables de Victor Hugo a Madrid. El teatre, ple de gom a gom, va emmudir davant uns actors que van interpretar excel.lentment el drama de Victor Hugo. Durant tres hores no es va sentir ni una ànima.

En l'obra hi ha tot el que es pugui demanar. No en debades fa tant de temps que es representa ininterrompudament a Londres. Esperem que arribi aviat a Barcelona. De moment, totes les localitats a Madrid estan exhaurides fins a jung. I això en temps de crisi econòmica.

L'obra toca totes les esferes humanes: hi ha espai per l'amor, per la compassió, pel perdó, per la lluita, per la indignació, per la desesperació, per la tendresa, pel silenci, pel somriure i pel plany. Victor Hugo coneix el plec de l'ànima humana i de cada plec en sap fer poesia.

Abans d'anar-hi, vaig rellegir l'obra de Victor Hugo i vaig poder comprovar, després, en el teatre, que la gran força del musical rau en el guió. El perdó és la força motriu de l'obra, la vertadera lliçó que el narrador francès vol comunicar. Critica ferotgement els sistemes de repressió i de càstig de l'Antic Règim i considera que són una font de ressentiment i de rancor. Contra tot aquest sistema, reivindica la força transfiguradora del perdó. El perdó fa homes nous, permet començar de nou, iniciar altra vegada les relacions. Contra la justícia basada en l'acció i reacció, l'escriptor francès proposa el perdó i la reconciliació.

Hi ha els miserables des d'un punt de vista econòmic, però els vertaders miserables de Victor Hugo són de tipus moral. La gasiveria, l'engany, l'avarícia, l'enveja, la mesquinesa, la mentida i la traïció són els trets que caracteritzen el miserable moral. El miserable moral explota i destrueix éssers humans.Contra els miserables morals hi ha exemples de virtut com la pobra prostituta Fantine que ha de vendre el seu cos per alimentar la seva filla.

És una obra, aquesta, en la qual ressonen els aires de llibertat de la Revolució Francesa i l'esperança d'un món just i millor. Èpica i lírica a l'hora. És un bàlsm per al cor i una meravella estètica que fa transcendir l'espai i el temps.

No és casual que Victor Hugo mereixi el nom de clàssic.