La repetició

 

En una xerrada a Sant Pere de les Puel·les, Àngela Volpini va posar paraules a un pensament que jo no havia sabut anomenar, tot i que ja de ben petita m’anguniejava: la repetició. Sense adonar-nos-en repetim —des dels actes més insignificants fins als més sentits— moment rere moment, dia rere dia. Però no només actes, sinó esquemes, comportaments, relacions, pensaments, gestos, sempre moguts per la inèrcia de la roda de molí, resignats com el ruc lligat a la sínia de la vida.
 
La rutina de la repetició, en el fons, ens agrada, és allò de «qui dia passa any empeny» i, encara que ens avorreixi, sempre ens consola pensar que com a casa enlloc; ens fa sentir ancorats a port, a recer de maltempsades; ens permet engabiar el temps en un cicle on tot s’esdevé com ha d’esdevenir-se, on tot arriba i tot passa i torna a arribar, indefectiblement. La repetició es penyora de tranquil·litat.
 
L’antídot contra la repetició és la creativitat, que ens reinventa, que ens fa ser en plenitud i amb consciència. La creativitat no té res a veure amb el consum compulsiu i depredador d’emocions per omplir el buit d’un desig no saciat; ser consumidor és una altra foma de repetició. Ser creatiu és un compromís amb la pròpia vida, que ens fa créixer i fa avançar la humanitat. La creativitat és capaç d’enderrocar dictadors, de descarregar-nos del llast de creences absurdes, d’alliberar-nos de l’avorriment vital que ens disculpa de ser responsables de la nostra vida.

 

Comentaris

Què bé que ho expliques: rutina/creativitat.
La rutina ens allibera de pensar i en canvi la creativitat ens obliga a pensar. El que és més fàcil ja ho sabem... Però s'aprèn alguna cosa, de la facilitat?
En marxa, doncs!

M'ha encantat aquest post sobre els processos repetitius.

Un lloc curiós per constatar aquest processos pel que fa als discursos mentals és Internet.

Quan es produeix una notícia, tant se val si política o religiosa, ja pots comptar d'entrada amb les repeticions de les línies habituals de pensament que pots trobar a determinats blogs o portals d'Internet, òbviament en funció de les fílies i/o fòbies ideològiques de cadascú. Això fa que la gent que pul·lula per Internet se segmenti molt cercant els espais on li repetiran allò que d'entrada vol sentir, i alhora convertint en més difícil la trobada d'espais on poder intercanviar de forma serena i pausada punts de vista divergents sobre la realitat del món on se suposa que vivim tots plegats. Segur que més d'un teòric i/o investigador ja ho deu estar estudiant això.