Vés al contingut
Per Francesc Riu i Rovira de Villar .

Sí, es tracta de la primera vegada que algú té la gosadia de faltar al respecte a una tradició eclesial de tota la vida, en atrevir-se a adaptar una encíclica papal per a fer-la assequible als joves. Que se sàpiga, aquesta ha estat la primera vegada que s’ha fet, amb el risc que això comporta. Però també és la primera vegada que un Papa ha escrit una encíclica que tracta d’una qüestió de rabiosa actualitat que interessa i afecta tots els éssers humans, sense distincions per raó de raça, poble, religió, situació social o edat. El papa Francesc ja hi està avesat, a trencar tradicions, i encara n’haurà de trencar unes quantes més en els anys de pontificat que li restin.

És evident: el papa Francesc va redactar l’encíclica Laudato si’ amb el desig de transmetre uns missatges que ell volia que arribessin a tota la humanitat, sense donar per suposada cap creença religiosa i sense dissimular la seva condició cristiana. Ho ha expressat molt clarament: «Faig una invitació urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del planeta. Cal que ens trobem i ens sentim tots units, perquè el desafiament ambiental que vivim, i les seves arrels humanes, ens concerneixen i ens afecten a tots» [14]. Quan diu tots, vol dir tots, no sols els adults. Ho ha escrit en el paràgraf anterior: «També els joves ens reclamen un canvi. Es pregunten com és possible que tinguem la pretensió de construir un futur millor sense pensar en la crisi del medi ambient i en els sofriments dels exclosos» [13].

Aquesta era la qüestió que ens interpel·lava: Com aconseguir que una encíclica el contingut de la qual interessa tothom sigui de fàcil lectura i comprensió per part dels joves, creients i no creients? ¿Seria possible adequar el llenguatge de tal manera que suscités d’interès dels joves i els invités a fet objecte de debat les idees que s’hi exposen?

Però qui érem nosaltres per tenir l’atreviment de modificar el llenguatge i l’estil de la Carta encíclica del papa Francesc? La dissipació d’aquest dubte va comportar algunes consultes a persones que ens mereixien tota la confiança. Les respostes van ser coincidents: «Feu-ho».

I ho hem fet. Un treball en equip per part de sis persones, amb experiències diverses en el món dels joves, ho ha fet possible. En acabar, tots hem manifestat la nostra satisfacció per l’experiència viscuda. Ens ha enriquit molt més del que pensàvem quan vam iniciar la tasca que ens havíem proposat de realitzar.

El nostre treball ha requerit poc més de sis mesos, i el resultat ja ha estat publicat per l’editorial edebé. És un llibre amb aquest títol: Carta del PAPA FRANCESC — ECOLOGIA INTEGRAL. Un subtítol que n’explicita la finalitat: LECTURA de l’encíclica Laudato si’ amb JOVES.

Que el Pròleg d’aquest llibre hagi estat escrit per l’arquebisbe Joan Josep Omella és prou garantia de fidelitat al missatge del papa Francesc. Ell se n’haurà alegrat, en rebre’l. I estem segurs d’una cosa: molts joves coneixeran i comprendran el seu missatge gràcies a la nostra gosadia.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.