Venen temps millors

Alguns comentaristes anomenen els capítols 34 i 35 del llibre d’Isaïes el segon apocalipsi. El primer estaria format pels capítols del 24 al 27. Efectivament hi ha elements de la literatura apocalíptica en els cc. 34 i 35: fenòmens còsmics extraordinaris (34,4); demanar comptes i castigar les nacions que han oprimit Israel (34,8); Déu que ve a fer justícia o (segons altres versions) venjança (35,4). Un petit fragment del capítol 35 (35,4-7a) llegim aquest diumenge a la primera lectura. El text s’ha escollit per donar suport al text de l’evangeli que narra la guarició d’un sord – mut.

El text està confeccionat a base d’integrar temes que es troben en altres indrets de la Bíblia i, sobretot, a la resta del llibre d’Isaïes. Donar ànim als dèbils (vv. 3i 4),més concretament quan diu “ digueu als qui defalleixen, sigueu valents, no tingueu por” (v.4). Trobem el tema en el segon Isaïes quan el profeta és invitat a no tenir por de proclamar la vinguda de Déu (40,9). També el segon Isaïes recorda que Déu “dóna noves forces als cansats, enrobusteix els qui són febles” i “els qui confien en el Senyor recobren les forces ... i caminen sense cansar-se” (40,29.31). Quan Josué ha d’emprendre la conquesta de la terra promesa, Déu li diu: “Sigues ferm i decidit” (Js 1,6-7); semblants paraules escolta Salomó quan ha d’iniciar la construcció del temple de Jerusalem: “Sigues ferm i comença” (1Cr 28,20). Quan cal tirar endavant la reconstrucció del segon temple, Déu, a través del profeta Ageu, dirà a Zorobabel i Jeixua: “ Sigueu ferms ... Poseu-vos a la feina que jo sóc amb vosaltres” (Ag 2,4) i Daniel a fi d’escoltar i guardar la revelació sentirà: “No tinguis por, preferit de Déu. La pau sigui amb tu ... coratge, sigues fort. (Dn 10,19).

Els exemples exposats mostren que, quan les forces humanes han arribat al seu límit i sembla que es tanquen totes les portes i que no es veu per enlloc cap possibilitat de sortida, és llavors que apareix l’ajut de Déu, imposant-se amb força a qualsevol defalliment. Cal tenir en compte que els cc. 34 i 35 estan inserits a la primera part del llibre del profeta Isaïes, que predicà al s. VIII aC. La predicació del segon Isaïes, de la qual en formarien part aquest dos capítols, posterior en el temps, estimula als desterrats a Babilònia a que no defalleixin i retornin a la terra d’Israel i l’argument a favor és aquesta salvació de Déu que ja es veu a venir. També quan Déu confia a un personatge de la història d’Israel una tasca important i decisiva, no li falta la promesa de l’ajut inquebrantable de Déu. Endegar el retorn és la feina que s’encarrega als desterrats a Babilònia.

Es desclouran els ulls dels cecs, les orelles dels sords s’obriran, el coix saltarà, el mut cridarà. Expressions que ens són familiars i posen en relació la primera lectura amb l’evangeli. També tenen el seu ressò en altres passatges d’Isaïes: “Aquell dia els sords estudiaran la lectura del llibre i els ulls dels cecs hi veuran alliberats de la foscor” (29,18); “els cecs recobraran la vista i els captius sortiran de la presó, deixaran el calabós els qui vivien en la fosca” (Is 42,7). Són imatges que han de fer evident la vinguda de Déu, anunciada també en el text. Històricament anuncia la fi de la captivitat de Babilònia, teològicament proclama l’adveniment dels temps messiànics, caracteritzats, no sols per la salut corporal, sinó per l’estat de puresa ritual, ja que cecs, sords, coixos i muts eren ritualment impurs i incapaços per a la lloança a Déu, lloança indicativa de l’estat de perfecta relació amb Déu.

Diumenge 24 durant l’any. 6 de Setembre de 2015