Seguim llegint a l’evangeli les composicions pròpies de LLuc. Aquest diumenge pertoca el relat del recaptador d’impostos Zaqueu (Lc 19,1-10). L’escena s’esdevé a Jericó. Recordem que Jesús fa camí cap a Jerusalem (17,11), centre neuràlgic de la terra promesa. Jericó n’era la ciutat d’entrada. A Jerusalem Jesús pretén iniciar la construcció d’un nou Israel. El personatge de Zaqueu jugarà un paper important en aquesta reconstrucció: a un recaptador d’impostos, marginat i odiat li serà restituïda la condició de Fill d’Abraham, és a dir, membre de ple dret del poble d’Israel. A la Jericó de l’Antic Testament, la prostituta Rahab allotja els espies de Josué. Més endavant Josué / Jesús (els dos noms tenen la mateixa arrel) protegeix Rahab i la seva família que acaben formant part i vivint enmig del poble d’Israel ( Js 2,1-6; 6,22-25). Zaqueu, marginat com Rahab, acull Jesús i acaba reintegrat en el que serà el nou poble d’Israel.
Les referències a altres passatges de l’evangeli de Lluc poden ajudar a comprendre millor l’episodi de Zaqueu. Existeix una semblança entre Leví i Zaqueu (Lc 5,27-32): tots dos són recaptadors d’impostos; Jesús menja amb tots dos i entra a la seva casa; en els dos episodis, Jesús és criticat pel fet de menjar amb pecadors; tant Leví com Zaqueu experimenten un canvi radical; el contingut de les paraules conclusives de Jesús és semblant. Podríem dir que el que s’esdevé a casa de Zaqueu amplia el que s’ha esdevingut a casa de Leví.
Així com hi ha similitud entre Leví i Zaqueu, existeix una contraposició entre aquest i l’home ric i important de 18,18-30. Aquest, davant el prec de Jesús de vendre el que té i repartir-ho entre els pobres, se’n va trist. Zaqueu, en canvi, ofereix la meitat de les seves riqueses als pobres i restitueix quatre vegades el que ha defraudat. És més del que exigeix la Torà (Lv 6,5; Nm 5,7). Zaqueu s’haurà fet un tresor al cel (18,22) i s’haurà procurat un bon lloc a les estances eternes (16,9).
La decisió de l’home ric i important provoca l’exclamació de Jesús: “Que difícil per els qui tenen riqueses entrar al Regne del cel” (18,24) i la pregunta dels deixebles, que ve tot seguit, sembla confirmar les paraules de Jesús: “Qui pot salvar-se?” (18,26). En l’episodi de Zaqueu es troba la resposta a questes qüestions. No és impossible als rics entrar al Regne si fan com Zaqueu: renunciar als seus béns per millorar la vida dels pobres. És així com la salvació és possible i queda d’aquesta manera contestada la pregunta dels deixebles. La salvació no tan sols és possible, sinó que es fa una realitat evident amb comportaments com el de Zaqueu.
Joan Baptista, davant un auditori hòstil, proclama que Déu pot fer sortir fills d’Abraham de les pedres (3,8). Jesús, davant el cap de la sinagoga, proclama filla d’Abraham la dona encorbada (10,13-17). Ara declara fill d’Abraham Zaqueu davant els qui pretenen ser ells sols els qui poden gallejar d’aquesta condició. Zaqueu odiat, menystingut, titllat de pecador (encara que ningú li ho digui a la cara perquè té molta pela) recobra per Jesús l’autèntica condició de fill d’Abraham.
La casa de Zaqueu és símbol de la nova comunitat, la que inaugura una nova manera de ser fill d’Abraham; aquella on hi tenen cabuda persones com Zaqueu que han estat transformats per l’alliberament de Jesús. La comunitat dels malalts necessitats de metge, dels perduts que s’han salvat, dels pecadors que han esdevingut justos. La comunitat dels qui, venint d’orient i d’occident (Lc 13,28s), s’asseuran a la taula del Regne amb Abraham, Isaac i Jacob.
Diumenge 31 durant l’any. 30 d’Octubre de 2016
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.