A la segona lectura d'aquest diumenge llegim un petit fragment de la carta als Hebreus (2,9-11) que mostra com Jesús pren la condició humana a fi de fer possible la salvació, mitjançant la seva mort i resurrecció.
En el capítol primer l'autor ha parlat de l'exaltació de Jesús (2-4) i de la seva superioritat respecte els àngels (5-14). En el fragment de text que llegim avui hi veiem el que es contraposa a l'exaltació: la humiliació. Al començament del capítol segon l'autor justifica la finalitat de l'escrit. Hi ha uns cristians que van a al deriva i no es prenen seriosament els ensenyaments rebuts; no s'adonen de la grandesa de la salvació que han rebut i que ha estat proclamada per Jesús mateix i per la predicació dels apòstols (1-3). Exposar la grandesa de la salvació és el que farà l'autor en tota la carta, sobretot desenvolupant el tema estrella de Jesús el gran sacerdot (7,11-10,21), oferint-se ell mateix com a víctima en el sacrifici que ha de propiciar l'accés a Déu a tots els qui creuen el ell.
El text que llegim avui reuneix per una banda l'acció salvadora de Jesús i per altra introdueix i encamina el lector cap el que serà el gran tema de la carta: Jesús sacerdot. de fet el capítol 2 acaba dient: " calia que fos davant Déu un gran sacerdot... que expiés els pecats del poble" ( 2,17).
Es diu de Jesús que s'ha posat un moment per sota dels àngels (v.9). Aquesta afirmació sorprèn als lectors dels nostres temps, poc receptius a les narracions sobre àngels. En els escrits bíblics canònics els àngels tenen primordialment la funció de ser missatgers entre Déu i els éssers humans. L'autor de la carta als hebreus dedica una bona part del capítol primer a proclamar la superioritat de Jesús respecte dels àngels i recordar que la raó de ser dels àngels és exercir un ministeri i un servei (1,14), sobreentenent que aquest és la mediació. Aquí és on vol anar a parar l'autor d'Hebreus. Jesús també fa un servei. Jesús es el mitjancer, però és el mitjancer per excel·lència. El servei mitjancer de Jesús és superior al dels àngels. D'aquí l'afany a ressaltar la superioritat de Jesús respecte dels àngels. Ara bé, aquesta superioritat és interrompuda temporalment. Això és el que afirma el text de la nostra lectura i Jesús ho fa per la necessitat que té de fer-se home i esdevenir un igual a nosaltres, perquè, si no fos així, no hauria pogut guiar molts fills a la salvació.
Arribar a la plenitud (teleiôsai) i santificar (agioxô) són dos termes relacionats amb les funcions sacerdotals (vv.10b i 11). Ja hem dit que el text d’avui ens projecta cap a la comparació de la mort de Jesús amb els sacrificis d’animals executats al temple de Jerusalem, més concretament amb el sacrifici del dia de l’expiació (c.9). Els animals oferts en sacrifici no podien tenir cap tara (Lv 22,21; Dt 17,1). Jesús acompleix aquesta condició amb escreix. Ell és la víctima sense cap defecte (9,14). Els sofriments de la seva passió i mort porten la perfecció de Jesús com a víctima al seu grau més alt. Santificar és extreure alguna cosa de l’ús de la vida quotidiana per dedicar-la a Déu; a tal fi, la cosa es destrueix, ja no se’n pot beneficiar ningú. La mort dels animals significa la dedicació d’aquests a Déu. La mort de Jesús, a semblança de la mort dels animals sacrificats al temple de Jerusalem, realitza la seva santificació, posa de manifest la seva pertinença a Déu i, de retruc, obra la pertinença a Déu ( la santificació) a tots els homes i dones de la història humana.
Diumenge 27 durant l’any. 4 d’Octubre de 2015
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.