Jaire apren la lliçó

Dos miracles: la dona que patia pèrdues de sang i el retorn a la vida de la filla de Jaire, presenten Jesús com a Senyor de la vida i de la mort ( Mc 5,21-43). Els llegim a l’evangeli d’avui.

Jaire és un dels caps de la sinagoga. És un home important, dirigeix la pregària de la sinagoga, s’encarrega d’escollir els lectors, vetlla per les instal·lacions de la sinagoga i té cura de la seva administració. Acostumat a concedir favors, no li és fàcil quan ha de demanar-ne. Segurament s’ha hagut d’empassar l’orgull, per demanar a Jesús la guarició de la seva filla malalta. Es llença als peus de Jesús i li demana que imposi les mans a la seva filla, gest utilitzat pels curanderos, però també el gest utilitzat per trametre autoritat, perquè ara Jaire reconeix autoritat i poder en aquell que fins ara havia considerat un curandero de baixa estopa. La guarició de la filla comença amb la guarició-conversió del pare. “No tinguis por, tingues només fe” (v.36). És el mateix que Jesús ha demanat als deixebles en l’episodi de la tempestat calmada (Mc 4,35-41): coratge i fe. L’home capaç de mantenir en vida la sinagoga, no sap mantenir en vida la seva filla,quan, en arribar a l’edat adulta (12 anys), s’esfondra la sobreprotecció de la puresa d’Israel. El canvi es produirà quan entri a la casa amb Jesús,Pere, Joan i Jaume. Ho farà no com a cap de la sinagoga, sinó com a pare. Amb la mare, s’integra en la comunitat de Jesús portadora de vida, molt diferent, en aquest sentit, de la comunitat de la sinagoga.

La dona que pateix hemorràgies es troba en un estat d’impuresa ritual permanent. Es troba aïllada de tot contacte humà perquè converteix en impura qualsevol cosa que toqui. El llit on dorm, la cadira on seu, el plat on menja transmeten també la impuresa. És lògic pensar, que viu sola, sense marit, no pot treballar i no pot assistir a la sinagoga. Viu una situació semblant a la dels leprosos. A la marginació de ser dona s’hi afegeix la marginació de la seva impuresa. El seu aïllament esdevé insuportable, però és un raonament el que li provoca el gir cap a Jesús. La llei que li hauria de ser donadora de vida, la condemna a viure empresonada en la seva solitud. La comunitat sinagogal no ha mogut un dit per ella, els metges sí ho han fet, però no se n’han sortit. Intueix que si la impuresa s’escampa i s’encomana, potser la puresa de Jesús també s’encomana i s’escampa i la pot curar perquè si la impuresa contagia, també la puresa que surt de Jesús té la seva força d’irradiació i contraresta l’embat de la impuresa. La dona fa cas del seu raonament i això la salva, per això Jesús li pot dir: “La teva fe t’ha salvat” (v.34)i en comptes de demanar-li que no ho expliqui a ningú, com és el cas del leprós (1,44), provoca que la dona expliqui tota la veritat.

Ha de parlar de la veritat de Jesús que cura i allibera. La dona pren la paraula i la seva veu té força dins un col·lectiu d’homes que fins aleshores l’havien silenciada. Pot explicar la veritat, la que les normes i lleis que dictaminen l’estat d’impuresa volen silenciar. Entre els oients que escolten la dona que explica la veritat, hi ha el cap de la sinagoga. Jesús demana a Jaire que faci el mateix que la dona que patia hemorràgies: creure. La dona ha cregut en Jesús i, a partir d’aquí, s’ha començat a produir la seva guarició. Jaire ha de començar a fer el mateix: creure que Jesús pot donar la vida a la seva filla, perquè la comunitat creient, formada per Jesús, els deixebles, el cap de la sinagoga convertit en pare i la mare, és capaç d’alliberar dels lligams que impossibiliten que la vida creixi i que, a la curta o la llarga aboquen a una mort inesquivable. Quan la societat que l’envolta canvia, la noia reprèn la dignitat de dona lliure i viva.

Diumenge 13 durant l’any. 28 de Juny de 2015