Grecs curiosos

El text de l'evangeli de Joan, que llegim aquest diumenge (12, 20-33) es pot repartir temàticament en tres fragments: 1) Els grecs que volen veure Jesús (vv. 20-22); 2) L'hora de Jesús i dites sobre la mort i el sofriment (vv.23-27); 3) La glorificació i la veu del cel (vv. 28-33). És un text dens, carregat de detalls i expressions que possibilita moltes interpretacions i que en caldria un llarg comentari. Ens fixarem en algun aspecte.

Uns grecs volen veure Jesús. Sorprenent, si tenim en compte que ens trobem a Jerusalem, ciutat que impacta per la meravella monumental de l'antiguitat: el temple. Ell no volen veure el temple, volen veure Jesús. S'adrecen a Felip i Andreu dos deixebles amb nom grec. Aquests ho diuen a Jesús i l'esdeveniment queda com penjat, perquè les paraules que segueixen de Jesús semblen dirigides a un auditori més general. El text no diu si van veure Jesús. Això té la seva intencionalitat, perquè el Jesús autèntic és el Jesús clavat a la creu. El rètol de la creu està escrit també en grec (19,20). Llegint i veient, els grecs sabran aleshores ben bé qui és Jesús. S'adrecen a Jesús, no al temple perquè el temple ara és la creu. El temple era el lloc on s'hi manifestava la glòria de Déu; ara és en la creu on s'hi manifesta, davalla i revela la glòria de Déu. Els grecs que volen veure Jesús no fan res més que confirmar el pànic dels fariseus quan diuen: "El món sencer el segueix" (12,19) i també anticipar la veritat de les paraules de Jesús: "Quan seré enlairat... atrauré tothom cap a mi" (v.32). La creu es factor d'unitat d'una humanitat trencada, que recupera la unitat amb la imatge dels grecs que volen veure Jesús. Aquests grecs podrien ser jueus residents fora del territori de l'Israel històric, aquí és més coherent pensar que es tracta de pagans o gentils, temorosos de Déu. Són la figura dels pagans que s'incorporaran a la comunitat cristiana, fet il·lustratiu de que la mort de Jesús té un abast universal. L'oferiment de la salvació és universal, el que no és universal és l'acceptació d'aquest oferiment.

Per la creu la salvació arriba, fins i tot, als pagans i això fa evident que l'hora de la glorificació ha arribat. L'evangeli de Joan estableix un nexe molt estret entre glorificació i mort de Jesús. La glorificació no es limita a la resurrecció. Mort i resurrecció són dos moments d'un esdeveniment únic: la glorificació, que no esborra la duresa de la creu, per això Jesús diu: "Ara em sento contorbat" (v. 27).

A l'Antic Testament els grans fets, les grans gestes salvadores i alliberadores de Déu són les que manifesten la seva glòria. "Llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó" (Ex14,17); "Els estrangers respectaran el nom del Senyor .... quan el Senyor restaurarà Sió i manifestarà la seva glòria" (Sl 102,16s). La creu és ara la gran gesta salvadora de Déu perquè el príncep d'aquest món serà llençat fora com en altre temps fou derrotat el faraó i, en tant que gesta de salvació, en ella s’hi manifesta la glòria de Déu. Així com en altre temps la glòria de Déu es manifestà en l'alliberament d'Egipte i en la restauració de Sió desprès de l'exili, ara es manifesta en la creu o hi mort Jesús com el servent (Is 53,11) que desprès del que ha sofert farà justos als altres.

Diumenge 5é de Quaresma. 22 de Març de 2015