Llegim a la segona lectura de la festivitat de l'Ascensió del Senyor un fragment de la carta als Efesis (Ef 1,17-23). El text és una barreja de pregària, professió de fe i acció de gràcies. Comença fent una petició pel do espiritual de comprensió de la revelació. Tot seguit s'exposen els objectius que ha d'aconseguir aquesta comprensió: l'esperança a que som cridats; les riqueses de glòria reservades ¡ la grandesa del poder de Déu. I aquest poder és el que ha actuat en Jesús fent-lo ressuscitar d'entre els morts i fent-lo seure a la seva dreta. I acaba la lectura exposant les conseqüències d'això: la sobirania de Jesús compartida amb el Pare i el fet de ser cap de l'Església.
Fixem-nos que el text parla insistentment de coneixement, comprensió, il·luminació interior. Coneixement que, en tant que és do, prové de Déu. Forma part d'aquells dons de l'Esperit mencionats a 1 Co 12,8. En això l'autor d'Efesis es vol distanciar clarament del coneixement de la gnosi que s'adquireix amb el propi esforç i és un coneixement que salva. Si fos així la salvació provindria d'un mateix i no de Déu.
La comprensió de que parla l'autor d'Efesis és un do espiritual. En això connecta amb el text del profeta Isaïes que parla "d'esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor" (Is 11,2). Aquesta saviesa característica dels temps messiànics és la que l'autor d'Efesis vol per a la seva comunitat. Només aquest és el veritable camí per avançar en el coneixement de Déu. S'exclouen altres vies. Es tracta de conèixer Déu a través del seu actuar, d'aprofundir en aquest coneixement perquè no es pot estimar allò que no es coneix. És un coneixement existencial. el coneixement nocional o conceptual crea una distància entre el coneixedor i el conegut, en canvi en el coneixement existencial hi ha una identificació total entre l'existència del coneixedor i l'existència del conegut.
El poder de Déu que actua en nosaltres a fi d'obtenir el seu coneixement és el mateix que va actuar quan va ressuscitar Jesús d'entre el morts. Resurrecció i exaltació tema central de la fe cristiana. Dues formes d'expressar el pas de Jesús de la mort a la vida. Alguns comentaristes veuen, però, la resurrecció com un pas previ a l'exaltació. Amb tot, el que importa a l'autor d'Efesis i, a tenor de tot el que dirà tot seguit, és que Jesús comparteix la sobirania de Déu amb un poder que està per damunt de qualsevol poder, tant de signe positiu com negatiu, poders que despertaven, amb entusiasme, la credulitat dels grecs contemporanis dels efesis.
Aquest primer lloc de Jesús li atorga també la funció de ser el cap del cos que és l'Església. L'afirmació de Església cos de Crist es fa en un moment en que les petites comunitats domèstiques han deixat pas a una organització eclesial de més complexitat. La imatge de l'Església cos s'inspira en alguns autors clàssics que comparaven l'organització de la societat amb un cos.
El lloc preeminent de Jesús sobre l'Església no es del mateix ordre que la supremacia sobre les potències. Aquestes han estat sotmeses i posades als seus peus, és a dir, una primacia basada en una situació de domini. No passa el mateix amb l'Església, les relacions entre el cap i el cos són unes relacions basades en l'estimació, relacions que volen expressar, més que cap altra cosa: unitat inseparable entre cap i cos, sintonia i encaix que fan que cap i cos vagin a la una.
Festivitat de l'Ascensió del Senyor. 8 de Maig de 2016.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.