Vés al contingut

Una de les perles de la literatura profètica la llegim a la primera lectura d'aquest diumenge. Es tracta d'un text del profeta Amós (Am 6,1.4-7) on es denuncia com la bona vida dels rics torna insensible a les necessitats dels pobres.

El text reflexa l'entorn de l'època de Jeroboam II (784-744 aC.) monarca del regne de nord durant 40 anys, eixamplà les fronteres del seu regne (2Re 14,23-27) i propicià un temps de prosperitat gràcies al moment de decadència de les grans potències estrangeres: Assíria i Egipte. Temps marcat per l'optimisme, l'orgull i l'eufòria de les classes dirigents que s'enriqueixen enormement alhora que es creen grans diferències de qualitat de vida entre rics i pobres.

En aquest context apareix la figura d'Amós, home provinent del regne del sud però que predica en el nord. És un personatge incòmode pels interessos del rei, tant que és expulsat de Betel i comminat a predicar en altres indrets. El llenguatge d'Amós és inadequat, feridor, si considerem que es dirigeix a als que estan establerts en el poder, la elit social i religiosa. No ho poden suportar i- com hem dit- el fan fora.
Comença el text amb "Ai", interjecció molt present a la literatura profètica per advertir que segueix una amenaça per part de Déu acompanyada motes vegades d'un judici diví. La trobem per exemple a Is 1,4;10,1.5; 5,8.18; Jl 1,15; Am 5,18; Mi 2,1; Na 3,1; Ha 2,6.9. Les mencions de Sió (turonet sobre el que està edificada Jerusalem) i Samaria tenen la finalitat de fer extensiva la predicació d'Amós a tot el territori d'Israel.

Si la qüestió de la justícia social va malament, l'observança religiosa corre per les mateixes tresqueres. Ha quedat molt lluny aquella Torà que inculca amb especial vigor l'atenció als pobres i immigrants. És una ironia la referència als cants de David. La imitació de David no té la finalitat de sintonitzar amb la pregària d'aquest rei, que la tradició veu recollida en el llibre dels salms, sinó que es limiten a imitar l'estètica de la música. Jeure en llits o estirar-se en divans es pot prendre figuradament, ja que il·lustra l'actitud d'empoltroniment del que està sense fer res i, per tant, incapaç de fer res pels altres. El deteriorament religiós està apuntat amb la imatge dels qui beuen amb calderetes ("mitzraq" en hebreu) que tenen gran capacitat. Es vol dir que els rics beuen vi amb desmesura, però les calderetes són també objectes destinats al culte (Ex 27,3; Nm 7,84). Amós insinua, a la vegada, que el rics han desproveït el culte de tot el seu valor. Les tribus de Josep fan referència a la quasi totalitat del regne del nord ja que aquest estava format essencialment pel territori de les tribus d'Efraïm i Manassès, els dos fills de Josep.

"El desastre que amenaça" (v.6) està lligat amb l'"Ai" inicial. No és altra cosa que la invasió Assíria sobre el regne del nord que implicarà deportacions. Amós llegeix en aquesta contingència història la intervenció de Déu que acabarà amb l'opulència dels rics i alleujarà la misèria dels pobres. Els primers en enriquir-se seran els primers deportats. Déu està a favor dels pobres i oprimits. La realitat del judici/amenaça que plana sobre Israel ha de ser entesa des de l'òptica de l'aliança que tan oblidada tenen les classes dirigents del regne del nord. L'encert de les paraules d'Amós és la d'establir un nexe entre injustícia i dissort. Les desgràcies sobre els rics no venen perquè sí. Amós vol despertar consciències adormides, anomenar la injustícia pel seu nom. Vol evitar la catàstrofe perquè amb la conversió s'obri el camí d'un nou començament.

Diumenge 26 durant l'any 25 de Setembre de 2016

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.