Vés al contingut

El text de l'evangeli d'aquest diumenge ofereix tres punts d'atenció: La decisió de Jesús d'anar a Jerusalem, el rebuig dels samaritans i les propostes de seguiment frustrades. Jesús ha explicitat quin és el tipus de messianisme que ell accepta. Sap també que, si vol ser reconegut com a Messies d'Israel, sigui quina sigui la manera d'entendre aquest, ha de fer l'entrada a Jerusalem i al temple. Així ho té estipulat la tradició jueva: Quan vingui el messies entrarà per la porta daurada. Lluc posarà en escena l'entrada de Jesús a Jerusalem i la presa de possessió del temple expulsant-ne els venedors (19,28-48). És per això que Jesús pren la decisió de fer camí cap a Jerusalem.

Lluc revesteix aquesta informació amb una colla de termes de gran pregonesa bíblica. "En complir-se els dies". És una expressió que l'evangelista usa en els relats de la infància (1,57; 2,6.22). Posa de relleu que els fets s'acompleixen en el moment que pertoca. Aquí l'expressió fa veure que hi ha un pla, un projecte messiànic que s'ha de complir, que comença en el baptisme, es corrobora en la transfiguració i ha d'acabar a Jerusalem. Que hi hagi projecte no vol dir que quedi anul·lada la llibertat de Jesús que pren decisions, si més no, la decisió d'assumir el pla de Déu que es manifesta per l'impuls de l'Esperit.

"Endut al cel", altres traduccions diuen: "arrabassament". No fa referència només a l'ascensió, tal com la narra Lluc a 24,51 i Ac 1,9. Aquí s'hi ha de veure també la passió, mort i resurrecció de Jesús. Però també cal veure que el terme posa en relació Jesús amb els personatges de l'antic Testament que foren enduts al cel. Elies (2Re 2,9-11), Moisès i Isaïes que, segons la literatura apocalíptica, també foren enduts (Ascensió de Moisès; Ascensió d'Isaïes). Aquests personatges tenen en comú que eren considerats profetes, amb això s'emfasitza la condició profètica de Jesús. Si va a Jerusalem, ho farà també en la seva condició de profeta.

Jesús pren la decisió. El verb que usa Lluc és una forma estranya "prosopon estêrisen" que usa alguna altra vegada (16,26; 22,32; Ac 18,23). L'estranyesa prové del fet que Lluc s'inspira en una construcció hebrea "sym paneika" que trobem en el llibre d'Ezequiel 6,2; 13,17 i a Jeremies 21,10. Les propostes de traducció són múltiples: "afermar el rostre"; "girar el rostre"; "dirigir el rostre cap a una direcció". Normalment s'opta traduir per "decidir". En català tenim un bonic verb que respecta el sentit: "encarar". Si observem els textos d'Ezequiel on apareix l'expressió, veurem que aquesta pren una considerable força significativa. "Fill d'home, adreça't a les muntanyes d'Israel i profetitza contra elles" (6,2) "Encara't amb les dones del teu poble que profetitzen segons el seu propi parer" (13,17). En els dos casos el profeta és encoratjat a prendre la decisió de profetitzar contra els qui viuen en adversitat als principis de l'aliança. Jesús decideix a anar a Jerusalem,però, a tenor de la referència a Ezequiel, aquesta decisió comporta una acció profètica que adquireix una clara oposició al baluard de la religió d'Israel: el temple i la classe sacerdotal.

De fet Lluc diu que Jesús farà camí cap a Jerusalem, no Ierosolima, que és el terme que designa la ciutat en sentit laic, geogràfic. Jerusalem, per Lluc, fa referència a la institució religiosa del judaisme: temple, culte, sacerdoci, tradicions. Jesús s'enfronta a Jerusalem, no a Ierosolima. Per això experimenta dels samaritans el primer rebuig. No admeten que vagi a aquella Jerusalem de la qual ells van ser bandejats quan es reconstruí el temple després de l'exili. Jesús va a un altre poble, potser aquest el va acollir i fou l'embrió de les comunitats de Samaria que acolliren (Ac 8,4s)els primers predicadors cristians.

Diumenge 13 durant l'any 26 de Juny de 2016

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.