Una proposta per buidar seminaris

És evident es necessitem capellans. Però això no s’ha de traduir en omplir els seminaris a qualsevol preu. L’obsessió per les dades ens acabarà passant factura. Caldria posar mesures concretes per fer efectiu allò que demana el Vaticà de “una atenció particular al necessari intercanvi d'informació sobre els candidats al sacerdoci o a la vida religiosa que es traslladen d'un seminari a un altre, d'una diòcesi a una altra, o d'un institut religiós a una diòcesi”. Només com a proposta innocent, seria tan fàcil com que els seminaris donessin el nombre d’altes i el nombre de baixes de baixes com fan fins ara, però sobretot la llista amb noms i cognoms dels candidats inclosos i exclosos. Un petit creuament de dades donaria sorpreses.  

Comentaris

Corren temps per difícils per a les vocacions, i si els controls interns eclesials van fallar de forma tan impressionant en el cas Maciel ja em diràs tu si hi haurà gaire voluntat a la Santa Mare Església per crear un registre central de "rebotats" vocacionals. Aquí continua vigent el "campi que pugui", i "qui dia passa any empeny".

Ara que estem a punt de començar les vacances deixem que "Els Panxos" hi posin música al dubte:

http://www.youtube.com/watch?v=3jGjAWIWoD4&feature=related

Por experiencia propia, he comprovado que los obispos siempre piden información del candidato si ha estado en otros seminarios.

Rectifico: He "comprobado". De todas maneras, tal vez no se trata solo de pedir informes, sino de conocer a la persona. Y eso se consigue dedicándole tiempo, paseando con ella, compartiendo ratos de deporte, conociendo a sus amigos, visitando a su familia... Y aquí, lo siento, pero sí que podemos mejorar en muchos seminarios.

No puc contrastar si el que diuen en aquest portal d'Internet és veritat o no, però si no exageren pot ser un bon indicador de per on bufen els aires i com s'apliquen els filtres (el què?) en els seminaris d'algunes diòcesis.

http://www.tribuna.cat/cronica/afers-religiosos/el-final-del-malson-de-s...

Ara bé, "no hay mal que por bien no venga" (en castellà és més apropiat per aquest cas), i els del club internàutic i anònim de catòlics barcelonins i nostàlgics podran anar fent bullir l'olla (podrida pot ser?) i d'aquesta continuar clamant a tori i a dret contra l'agressiu i excloent nacionalisme català vigent al si de l'Església, segons ells (of course).

Candria definir ben exactament la feina del capellà. Perque si fer de capellà ha de consistir en dedicar moltes hores de confessionari per perdonar pecats "petits" de debilitats sexuals, (masturbació, us de preservatius, etc), després el capellà sentat al confessionari s'avorreeix i a la llarga es cansarà i plegarà. La direcció espiritual adreçada als fidels referent a la mena de pecats més freqüents com els que acabo de anomenar s'hauria de fer de forma pública sense que hagi de passar cada pecador a rebra instruccions en secret al confessionari. Es tracta de descarregar molta feina inútil de l'esquena del capellà perque es un llast carregos tenir que donar continuament absolucions per cada relliscada sexual que no sigui adulteri pur i dur. S'ha de definir bé el que cal confessar a la "barraca" del contrari els capellans acaben desertant de donar absolucions. El mateix Catecisme de l'Església ho explica de forma que sembla "infalible" en quant als pecats que tenen obligació de passar per la "barraca", son els Mortals amb majúscula, entenent que en materia de sexe haurien de començar per l'adulteri, i no pas per la masturbació. Però com a cosa curiosa el mateix Catecisme posa en el Nº1 la masturbació abans que l'adulteri, un fallo majúscul dels mateixos redactors del Catecisme i que per detall curios els temes del sexe foren elaborats pels bisbes francesos. Però com que en les homilies dels mateixos bisbes catalans no s'anomena el gran pecat de l'adulteri, al final potser els musulmans ens hauràn de donar lliçons. Resumint: que si manquen capellans es que deuen trobar molt avorrida aquesta feina.