Margallo i Gallagher

Ja em perdonaran però algú menteix. O de no diu tota la veritat. O construeix una veritat a mida. I ja em perdonaran perquè estem parlant del que ens diuen que altres han dit.

En un cas, el que ens diuen que va dir José Manuel García-Margallo dilluns en una roda de premsa a l'Ambaixada Espanyola davant la Santa Seu. El ministre espanyol es va reunir amb el seu homòleg vaticà, la segona visita en poc més d'un any amb el Secretari de Relacions amb el Estats de la Santa Seu, Paul Richard Gallagher. Un dels càrrecs amb el quals només es té relacions si ets un Estat. Les notes d'agència diuen que va Margallo va explicar que va entregar-li una carta explicant perquè Catalunya ni pot, ni ha de ser, ni serà independent. Un argumentari que Margallo va relatar de nou als periodistes. Se suposa que no ho va fer perquè el desconeguessin, sinó per fer notar al Vaticà la transcendència d'aquest tema.

La Santa Seu, però, té el sa costum de no fer comunicats o rodes de premsa sobre les trobades bilaterals d'aquest nivell si no hi ha un motiu acordat entre les dues parts que ho justifiqui. Per això, de la resposta de Gallagher no en vam saber res.

Però casualment aquesta setmana el diplomàtic vaticà visitava Andorra, i allà li va preguntar sobre la reunió de dilluns un corresponsal de La Vanguardia, Pau Echauz. Curiosament, la resposta de Gallagher només he vist que hagi tingut ressò en una columna en l'edició en paper d'aquest dijous, al contrari que les explicacions de dilluns del ministre.

Segons diu La Vanguardia, Gallagher va dir que Margallo no li va entregar cap nota: "No em va lliurar cap dossier o carta. Recordo que em va regalar un llibre que ha escrit" (sic). I, que, en tot cas, era "possible que en la conversa hagués sortit la paraula Catalunya, però això no vol dir que aprofundíssim en el tema". És de suposar que a Gallagher li havien explicat el que havia dit el ministre, que no era ben bé el mateix. Sobre una conversa es poden oferir versions variades, però una carta, o es dóna, o no es dóna, o no es rep.

Però al marge de la contradicció entre les versions que ens diuen que explica cada protagonista de la trobada, aquest incident en un got d'aigua deixa ben clara quina és la postura del Vaticà: "No m'hi emboliquin, que la vida ja és prou complicada". Això no ho diu així Gallagher, almenys en públic. I si no fos del món eclesiàstic encara ho diria d'una manera més grollera, citant allò que no sona. Però encara que no ho digui, per si algú no ho ha entès, en les mateixes declaracions s'hi afegia que el Vaticà no té una actitud oficial sobre el contenciós català. Gallagher va assegurar que "la Santa Seu respecta les decisions dels pobles i el que papa està molt preocupat per destí d'Europa".

Així, que ningú no esperi que el Vaticà ens solucioni el problema, però tampoc que contribueixi a agreujar-lo. I si això és així, és perquè és de suposar que la Santa Seu no s'informa només per les cartes que oficialment no rep de Margallo.