La bellesa lletja

 

Una setmana després de l’estada del papa a Barcelona es pot anar-la paint. I després de comentar-ho amb diversa gent em refermo en una impressió que vaig tenir l’altre diumenge. La llàstima que l’espectacularitat de la Sagrada Família tapés la visita al Nen Déu.  
 
Val la pena recuperar la visita. He coincidit amb altres persones que van ser les imatges més emotives de la jornada. I no són un complement a les fotos de la Sagrada Família. Son les que tenen més missatges explícits i implícits.
 
Particularment se m’ha quedat gravada la cançó que li van preparar al papa. Per contrast. El papa melòman, que toca el piano, que aprecia la pulcritud de la litúrgia, que va aturar-se a escoltar l’escolania, el Nigra Sum de Pau Casals... al costat de tot això una imatge de Benet XVI complagut per una imatge sense aparent bellesa i sense cap excel·lència musical.
 
Una lletjor bella, o una bellesa lletja. No ho sé. Però alegre, segur. I que interpel·la més pel seu sentit que cinquanta manifestacions o discursos a “favor de la vida”.
  

 

 

 

Comentaris

El poder de la feina callada i abnegada sempre és molt més potent i interpel·lant que no pas el crit exaltat de consignes que moltes vegades només cerca allò una mica primari de "darle un desahogo al cuerpo".

I parlant de consignes esperem que en aquesta missa a la plaça Colon (la plaça de la discreta bandera)

http://www.periodistadigital.com/religion/familia/2010/11/14/religion-ig...

no se'n cridin massa de consignes ja que en principi és només una eucaristia a l'aire lliure.

Pàgines