El debat eclesial es pot fer d’una altra manera

He de dir que amb nou bisbe de Solsona, després de coincidir en les sessions del Concili Provincial Tarraconense ara fa quinze anys, no hem passat d’alguna salutació cordial quan hem coincidit amb algun acte. De fet, he comés la descortesia de ni tan sols felicitar-lo personalment. Per tant, poca opinió personal tinc feta de Xavier Novell, i menys sense estar en el dia a dia de Solsona. D’opinions n’he rebut de tots colors. D’altra banda, ja es prou gran (té tres anys més que jo) per defensar-se sol. 

Dit això, em va sorprendre la trucada d’un amic de Solsona alarmat pel que havien penjat a internet sobre el nou bisbe. Com que de gent amb poca feina i menys salut mental penjant coses a internet no anem faltats, no em va semblar rellevant. Però com que em va dir que era d'un grup de capellans de Solsona que mereixen ser escoltats vaig anar a mirar-ho.

El Fòrum Ondara ha publicat un text de benvinguda al bisbe Xavier al qual li manifesten les seves prevencions. Res a dir perquè el to es correcte i segur que tenen els seus motius, tot i que amb les ternes que havien corregut (i amb alguns dels darrers bisbes que ens han enviat), jo si que no posaria a Novell el darrer de la llista. Tot i les prevencions, és un text que no estripa les cartes. Carregen fort però a final diuen que: “Desitgem que tinguis molt d’encert en la teva missió i que siguis molt bon bisbe”.

El que no hem sembla adequat, en la mateixa pàgina del Fòrum Ondara, és el safareig que fan sobre el nou bisbe publicant l’acta de la darrera reunió. D’una banda perquè cal distingir el que es diu entre amics i el que es diu en públic. D’altra banda, perquè els arguments de les critiques em semblen inadequats i, el detall sobre el canvi de signatura, gairebé grotesc. I, finalment, perquè hi ha acusacions que o es fan cara a cara, o es fan amb noms i cognoms.

Tècnicament és possible anar fent afirmacions a la xarxa que no tenen ni pare, ni mare, ni responsable civil. Per sort, vivim en un país on el Codi Penal té la màniga molt ample en el que es refereix a la llibertat d’expressió. I Déu em lliuri de posar-me en les trifulgues capellanesques d’un bisbat on tothom es coneix. Però per això em sembla més fora de lloc. Aquesta no és la manera de fer dels capellans de Solsona, i no respon al bon paper i a l’estima que els té la seva gent.

El debat eclesial s’ha de fer, i un tema calent és el procediment per nomenar els bisbes, però també es pot fer d’una altra manera.

PD: L’endemà de penjar aquest article veig que el contingut que criticava ha estat retirat. Només apareix un resum breu de l’acta de la reunió. Ningú m’ha dit què ha passat, ni perquè s’ha tret, però és una decisió que diu molt a favor de sentit comú i del seny dels capellans d’Ondara, cosa que no es pot dir de tothom.

  

Comentaris

Totalment d'acord. Crec que no hauriem d'intentar no perdre mai el sentit de la fraternitat evangèlica.