La llibertat religiosa, camí per la pau

Eduard Ibáñez, director de JP Barcelona

 
S’acaba de difondre el Missatge anual del Papa amb motiu de la Jornada Mundial per la Pau del proper dia 1 de gener, amb el lema “La llibertat religiosa, camí per la pau”.
 
Un any més, aquest Missatge és una aportació a la construcció de la pau, en un món cada cop més complex que pateix encara massa escenaris de violència, conflictes armats i atemptats als drets humans i, entre ells, persecucions, discriminacions i intolerància religiosa.
 
Enguany, la temàtica triada pel Sant Pare, que és la defensa de la llibertat religiosa, és d’una gran actualitat i, malgrat que no ho pugui semblar d’entrada per a molts, té una implicació absolutament directa amb la pau.
 
La llibertat religiosa va ser el primer dret humà proclamat jurídicament, i és, actualment, reconeguda en la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 18), el Pacte Internacional de Drets Civils i Polític (art. 18) i altres Tractats Internacionals de Drets Humans. Per la seva vinculació a la dignitat humana, forma part del nucli dur dels drets humans fonamentals. I, d’acord amb aquests textos (incorporats plenament a l’ordenament jurídic espanyol i català), la llibertat religiosa inclou el dret a professar qualsevol religió i a canviar-ne, o no professar-ne cap, i a ser respectat per això, sense patir discriminacions de cap mena, com també el dret a expressar aquestes creences de forma individual i col·lectiva, pública i privadament, en l’ensenyament, la pràctica i el culte. Val la pena recordar-ho quan, en alguns àmbits, també a casa nostra, es posen obstacles a la creació d’espais religiosos, a la presència pública de símbols i tradicions o es nega l’expressió pública de la fe, pretenent relegar-la a la privacitat.
 
És veritat que l’Església, durant molt de temps, traint així l’esperit evangèlic i el nucli original del seu missatge, no va acceptar ni reconèixer aquest dret. I per aquest motiu va emprar la violència i la intolerància. Cal dir-ho d’entrada, i demanar-ne perdó. Ara bé, avui l’Església és una veu que defensa aferrissadament en tot el món, de forma clara i sense defallir, des de fa molts anys, la llibertat religiosa i de consciència. Ho fa no solament per a ella (ja que és víctima de persecucions en molts països), sinó també per a totes les confessions i tradicions religioses i àdhuc també per a aquelles persones que no tenen creences religioses o les rebutgen o no se senten vinculats a cap religió.
 
Per a l’Església, aquest dret, vulnerat en nombrosos països, ha de ser exigit, en primer lloc, perquè és consubstancial a la dignitat humana. Vulnerar aquesta llibertat és, alhora, motiu de violències i conflictes i, per tant, un obstacle greu per a la pau. Però a més, i aquí rau la part més original d’aquest Missatge, l’Església entén que la llibertat religiosa afavoreix que les religions, quan són viscudes amb autenticitat (i no són manipulades o instrumentalitzades) facin, com han fet i continuen fent arreu, una aportació de primer ordre a la creació de principis i valors ètics, a la convivència, a la construcció d’unitat humana, la promoció de la pau, a la cohesió social i a fer fructificar les millors potencialitats humanes per millorar el món.
 
Des de Justícia i Pau, com fem tradicionalment, ens volem fer ressò d’aquest Missatge i convoquem a tothom interessat a celebrar aquesta diada amb una Eucaristia que tindrà lloc el primer dia de 2011 a les 13 h, a la catedral de Barcelona.