El dia 15 de juny s’han fet públiques les conclusions de l’expedient informatiu, elaborades pel Consorci d’Educació de Barcelona, sobre l’actuació del centre concertat Maristes Sants-Les Corts relativa a un presumpte abús/agressió sexual a un alumne per part d’un professor del centre. L’expedient conté un segon apartat sobre el concert educatiu encaminat a veure la procedència d’una possible extinció d’aquest concert.
L’actuació del centre es considera correcta i l’observació del protocol de la Institució, adient. Les acusacions sense fonament, la campanya mediàtica, el soroll de fons van impedir escoltar les afirmacions que els maristes van realitzar des del principi. El centre va fer el que havia de fer i ho va fer correctament. La comunicació dels maristes a la Fiscalia de Menors va ser nítida i mostrava clarament que no es va buscar l’ocultament. L’escrit d’una jutgessa d’instrucció penal, experta en aquestes qüestions, ho deixa ben clar: «No conec fins avui cap altre Centre o Col·legi que hagi pres la iniciativa de denunciar penalment un professor treballador del mateix centre.» Per què, aleshores, una campanya mediàtica, perfectament orquestrada i seqüenciada, sense arguments vàlids? Per què no es va escoltar el centre que, tal com reconeix el Consorci, va actuar de manera correcta? Per a les acusacions, grans titulars i articles d’opinió molt agressius. Per a les conclusions del Consorci, una nota informativa perduda entre les pàgines dels rotatius, un espai radiofònic o televisiu de gran brevetat. L’expedient desmunta el relat mediàtic tot i que especialment un mitjà imprès continua obstinat a ocultar la veritat i distorsionar els fets. No obstant això, la veritat aflora a poc a poc.
Els organismes o persones que demanaven l’extinció del concert educatiu, en què es fonamentaven? No hi ha cap informació recollida a l’expedient que justifiqui la revocació del concert. Amb quin objectiu tantes amenaces i més encara en una època d’inscripcions? Quin criteri s’utilitzaria en un centre públic al qual se li imputessin aquestes acusacions?
La tramitació de l’expedient va acabar el 15 de març. Si s’hagués fet públic en aquella data, moltes de les aigües sobre els temes que conté haurien tornat a mare i el reconeixement de la veritat hauria facilitat moltes coses. Si se’n coneixia el contingut, com és que es va insistir a mantenir les acusacions per determinats organismes? Ignoro si un requisit administratiu obliga a publicar-lo tres mesos després, com és el cas. Si no és així, el retard perjudica el centre.
El 16 de juny el DOGC ha publicat l’ACORD GOV/79/2016, de 14 de juny, pel qual s’aprova el Protocol d’actuació sobre aquests temes. Em preocupa que un centre, si viu una experiència d’abusos, hagi d’anar obligatòriament a un mínim de quatre instàncies. La pràctica de França és més clara. El centre només ho ha de denunciar a la Prefectura i és ella la que comunica els fets als organismes competents. Una fórmula molt més racional.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.