El silenci de Lorna

Els germans Jean-Pierre i Luc Dardenne són els directors de la pel·lícula El silencio de Lorna, estrenada recentment a les nostres pantalles. Lorna, personatge protagonista representat per Arta Dobroshi, resulta creible i suggestiva. El seu silenci, la distància que genera la càmera sobre la seva figura, els seus gestos senzills, el seu comportament... es converteixen en estímuls per a l’espectador que pretén desentrellar el seu interior o submergir-se en l'àmbit de les seves motivacions. Lorna, immigrant albanesa que viu a Bèlgica, lluita per la supervivència. El primer requisit consisteix a obtenir els papers legals, sense els quals el somni de tenir un bar s'esvaeix davant de la primera dificultat. El film entremescla històries personals en un escenari social de truculències, marginació i delinqüència. No hi ha escenes espectaculars sinó ritmes quotidians. El guió descriu situacions, reals i problemàtiques, però no pren posició.
 
L'escenari social belga no difereix del nostre. Els nostres rotatius han publicat notícies sobre una xarxa acusada de concertar centenars de matrimonis de conveniència per legalitzar la situació d'immigrants sense papers. La mateixa història de Lorna, que paga a Claudy, un drogoaddicte interpretat per Jérémie Renier, per casar-se amb ell i així poder obtenir la nacionalitat belga. Fabio, el cap visible de la màfia, li proposa d'aconseguir 10.000 euros si es casa amb un rus que, al seu torn, vol obtenir la nacionalitat anhelada. Per a això, haurà d'enviduar (un drogoaddicte té poca vida i, en qualsevol cas, una sobredosi provocada serviria de cobertura a un assassinat) o adquirir el divorci, la justificació del qual es fonamentaria en uns presumptes maltractaments. El càlcul fred dels negocis no podia preveure que els sentiments interferirien en el pla. Claudy confia que Lorna l'ajudi a allunyar-se de la droga i a superar els seus problemes. Es mostra incapaç de maltractar-la, la respecta, li confia la seva vida i els seus diners. La resta de personatges que ronden per la seva existència, busquen interessos econòmics i la utilitzen per als seus plans. La relació amorosa entre Lorna i Claudy inaugura un capítol d'esperança, que es veurà truncat per l'assassinat del drogoaddicte. La màfia no té entranyes i l'únic que la mou és el poder i els diners. Malgrat el silenci i en la distància, l'espectador experimenta sentiments de complicitat amb els protagonistes. El desemparament de tantes vides, la fragilitat de tantes històries, el sofriment de tants homes... representen un estímul per construir una societat més justa i més humana. Aquesta visió humanista s'allunya de les ideologies imperants. El bé i el mal no poden atribuir-se a grups socials, sinó que la línia divisòria, no sempre necessària, passa pel cor de cada persona.

Aquesta pel·lícula no tem abordar temes, que repugnen a un feminisme políticament correcte. Un, Lorna vol obtenir el seu divorci sense posar en perill la vida de Claudy, però pensa acusar-lo de maltractador. S'autolesiona i denuncia el drogoaddicte davant de les autoritats competents d'haver-li pegat. El discurs políticament correcte de la innocència permanent de la dona davant la culpabilitat, sempre permanent, de l'home queda en entredit, malgrat que un veredicte injust resulta favorable a Lorna. Dos, la protagonista albanesa està presumptament embarassada. El fet de no voler avortar, en contra d'un entorn que la pressiona, li crearà grans problemes. Qui ha descobert l'amor no pot posar fi a la vida.