El Magisteri recent de l’Església ha volgut reflexionar profundament sobre el misteri de l’Església. Això ha significat una revisió igualment pregona de la persona i missió del prevere en l’Església i el món actual. Lumen gentium (1963), concretament, proposa un nou marc d’interpretació del ministeri pastoral, entenent l’Església com a Poble de Déu i Cos sacerdotal de Crist. D’aquest sacerdoci, se’n participa pel Baptisme (sacerdotium commune) i de manera peculiar pel sagrament de l’Orde (sacerdotium ministeriale).

L’Editorial de la Conferència Episcopal Espanyola (EDICE) ha publicat un llibre, aquest any 2016, amb el títol Dignidad y esperanza en el mundo del trabajo. A los XX años de Pastoral Obrera, editat per Alfonso Alcaide Maestre.

Un dels reptes que tenim a la Parròquia del Patriarca Abraham és com servar aquell esperit olímpic de ser acollidors de tota persona que participa de les celebracions litúrgiques o simplement per curiositat, anhels culturals o qui sap què, ve a veure aquest singular edifici. Cada visita mereix un acolliment especial i particular.

Aquella pastoral esportista duta a terme durant els jocs olímpics i paralímpics va donar els seus fruits:

11.275 visitants

5.065 serveis religiosos:

40 jueus

125 budistes

800 musulmans

1.900 evangèlics

Estem celebrant els set-cents anys de la mort de Ramon Llull. Va viure 30 anys apartat de Déu, 10 anys d´estudi i reflexió i 40 d´una activitat apostòlica desbordant. Som davant d´una figura excepcional, un geni que escrigué unes 300 obres en llatí, català i àrab. Mestre Ramon és un esperit que va ultrapassar el seu temps i que va elevar fins al grau més alt els dos elements que constitueixen la grandesa d´una persona: una voluntat tenaç al servei d´un ideal.

Arriba el període estival i la nostra revista s’adreça als seus primers destinataris (preveres i religiosos) però també a altres lectors (seminaristes i novicis, laics i laiques) amb el desig d’unes bones i guanyades vacances. Encara el mes de juliol serà temps de diverses activitats pastorals (colònies, trobades com la JMJ a Varsòvia, cursos, seminaris), però cada vegada més tot anirà baixant de voltatge i entrarem en l’habitual calma del mes d’agost, trencada per la lluminosa festa de la Mare de Déu.

Emprem sovint el mot comunitat cristiana referint-nos a la pròpia parròquia o al grup parroquial o a qualsevol altre manifestació grupal d’Església. Si ens fonamentem en les primeres comunitats cristianes, llegim en el llibre dels Fets “Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots... La multitud dels creients tenien un sol cor i una sola ànima... Eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries... I la gent sentia un gran respecte” (Fets 2,42-45; 4,32).

La meva primera sensació personal en ser proposat com a missioner de la Misericòrdia ha estat de joia i d’il·lusió ja que és una dimensió de la fe cristiana que considero molt important. Respon a l’experiència d’agraïment d’haver estat cridat un dia al ministeri presbiteral per gràcia, iniciativa de part de Déu. Crec que la definició més adient de Déu és que és amor i la misericòrdia n’és una clara expressió.

Ja es va exposar en l’anterior article, aparegut en El Bon Pastor (maig de 2016) amb el títol La caritat amb els pobres com a expressió de la misericòrdia cristiana, segons el Pares de l’Església del segle IV, que el fonament teològic de l’activitat caritativa de l’Església es troba en l’encarnació del Fill de Déu. Ara continuarem aprofundint en aquest tema, tot centrant-nos en la dimensió eclesial de la caritat, segons els Pares de l’Església de l’Antiguitat cristiana, període en què les comunitats cristianes van començar la vivència de la caritat.

El proppassat 18 de maig al Parlament de Catalunya es va portar a terme un ple durant el qual, entre altres afers, es va tractar sobre qüestions d’ensenyament. La cambra catalana va rebutjar, al matí, la proposició de llei de CSQP sobre el tancament de centres educatius, en aprovar l'esmena a la totalitat de JxSí, i, a la tarda, també va rebutjar la proposició de llei del sistema educatiu de Catalunya, fruit d'una Iniciativa Legislativa Popular, ja que va aprovar les esmenes a la totalitat de JxSí i el PPC.

Des de fa uns quants anys en les societats occidentals es percep la religió islàmica com un problema que molts consideren gairebé insoluble. Un percentatge alt de ciutadans opinen que Islam és sinònim de violència i mort, de destrucció i de sang. Les imatges de la propaganda gihadista, difoses per la xarxa, es confonen amb les imatges dels atemptats de París i Brussel·les, que resten en l’arxiu de la memòria col·lectiva d’Europa com a sinònim de la pura barbàrie, en expressió del sociòleg Manuel Castells.

Pàgines