La Bíblia il·luminada de Perico Pastor

Visito l’exposició organitzada per CatalunyaCaixa a La Pedrera, amb una selecció dels dibuixos que Perico Pastor va realitzar el 2007 per il·lustrar l’edició de la Bíblia Interconfessional editada per l’Enciclopèdia Catalana. La mostra es tanca el 20 de gener. Haurà durat un mes, des del 23 de desembre.

M’agrada Perico Pastor, un artista de casa, de La Seu d’Urgell. I m’ha agradat molt la mostra. Alguns dibuixos m’han estat més suggeridors que d’altres, però tampoc sóc un entès en art i per tant no pretenc fer aquí una anàlisi personal del tot indeguda. Només expressar que hi ha sèries que m’han impactat especialment, potser perquè en cap moment m’he parat a pensar com es podrien il·lustrar plàsticament: els Salms i el llibre de Cohèlet (Eclesiatès) especialment. I afegeixo que alguns dibuixos de la Passió m’han mogut el cor en la seva nuesa desdibuixada sobre un ample fons blanc.
 
Però el que em sembla rellevant és, precisament, la vigència del text com a font d’inspiració artística. La historia de la Bíblia, i les històries que s’hi expliquen, configuren certament les arrels de la nostra història, del nostre avui col·lectiu. Mai sabem com conservar aquesta cultura col·lectiva en un món que s’ha engrandit i complexitzat. Alguns s’exclamen per la mancança de coneixements que mostren alguns joves estudiants a propòsit de la Bíblia. Potser és cert. Però em sembla que ens enlluernem massa amb les negativitats sense veure les propostes positives, els signes de vitalitat.
 
Aquests dies tothom vol veure la Sagrada Família, aquesta gran catequesi arquitectònica que la visita del Papa ha posat en el melic de l’escenari artístic mundial. Poca gent aquest matí a la mostra de Perico Pastor, però tant s’hi val: l’edició il·lustrada de la Bíblia Interconfessional és un fet (ja me la he demanat de regal a alguna ànima amiga i generosa pel proper Nadal). I és un signe de vitalitat.
 
Quan hi ha tants profetes de calamitats, quan sonen veus alarmístiques que denuncien estranyes conspiracions morals per part d’organismes internacionals, quan ens acostumem perillosament al clima del desànim generalitzat, ens queda temps per anar a gaudir de les bones propostes que se’ns ofereixen?
 

                                               Tot s'ha complert