El punt C i la tasca pastoral

Llegeixo una entrevista a Jack Valero, fundador de Catholic Voices, grup de voluntaris laics anglesos preparats i disponibles per intervenir en debats als mitjans de comunicació quan es tracten temes que concerneixen a la fe. No els conec, ni les persones concretes, ni la seva dinàmica com a col·lectiu, i per tant no en puc fer una valoració personal, però d’entrada m’agrada la idea.

Calen veus creients, més enllà de les cares episcopals. Veus que siguin creïbles, assenyades, formades i sobretot lliures, és a dir disposades a assumir polèmiques de banda i altra amb els seus posicionaments públics fets en nom de la fe. Haurien de ser la cara més visible d’una creença que no s’enroca en les institucions.
 
Però de Catholic Voices m’ha agradat especialment l’estratègia que dibuixa el seu fundador, l’estratègia del punt C. I vull creure que és més que una simple estratègia. El punt C significa tot allò que es té en comú amb el contrincant dialèctic. És el “punt en Comú”, l’àmbit de les enteses. Allò que està al fons de les qüestions en debat i que sovint, potser perquè es dona per descomptat, no es visualitza ni s’explicita. Allò que és el pòsit compartit, molt més ample del que pensem a primera ullada, sobre la comprensió del nostre viure i conviure humà en qualsevol dels seus freqüents episodis dilemàtics.
 
En realitat es tracta de situar el debat en un escenari no només de simple baralla en la presa de decisions finals, marcant diferències, sinó amb voluntat de trobar enteses, de subratllar-les per tal que siguin la bastida d’un constructe comú, tot i que potser hi haurà aspectes finals de divergència que demanaran respecte mutu.
 
I penso que aquesta estratègia del “punt en Comú” també és important en l’acció pastoral. I no només com a estratègia, sinó com a opció convençuda de fons que vol dibuixar l’horitzó de tota proposta evangelitzadora en temps de parers i de sorolls de tota mena. Prou ho saben tants agents de pastoral que es troben frec a frec amb persones concretes que no volen ser judicades sinó enteses, al menys enteses. Agents de pastoral que saben que els punts de trobada són molts, tants. I que entendre l’altre, compartint amb ell expectatives fondes, somnis i esperances, i també neguits, dubtes i fins i tot errades, és ja evangelitzador, presència del Déu present i proper que no deixa d’entendre’ns ni d’oferir-se per fer camí amb nosaltres.