Vés al contingut

(Fra Josep Manuel Vallejo) El profeta Isaïes diu una cosa actualíssima, de tots els temps, però especialment per a nosaltres: “No recordeu més els temps passats”. A vegades l’Església ens passem la vida mirant al passat: aquells temps, aquella Setmana Santa quan hi havia tanta devoció, les processons, les esglésies plenes, la influència del catolicisme en la cultura i en la societat, etc... Doncs, diu Isaïes: “No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n’adoneu?” (Is 43,18). I avui també. I la cosa nova que està fent Déu en aquests moments a Europa de reducció del cristianisme, no és que faltin capellans o faltin frares, falten cristians. A Europa s’està reduint el cristianisme d’una manera vertiginosa. Però estan sorgint o ens estem adaptant a fer comunitats petites, més fraternes, en què tots ens coneixem i ens ajudem, amb una fe interioritzada, no una fe social com abans, amb una fe que depèn de l’assentiment personal de cadascú, al costat dels pobres... L’Església és una de les entitats que actualment, a través de Caritas i de moltes actuacions de voluntariat, està sollevant la crisi social. Si no hi hagués Caritas hi hauria un daltabaix. Tot això és actual. Estem acollint persones que retornen... Jo tinc la sort de ser testimoni de diverses persones, cada vegada més, que retornen a la fe, persones adultes que demanen el Baptisme... El ministre general dels Caputxins, ens va dir que a Alemanya 3.000 musulmans es converteixen al cristianisme cada any. Això sona estrany però és real a Alemanya. Són coses noves que Déu està preparant. No ens n’adonem?

I a les nostres petites comunitats, venim perquè volem, perquè ens agrada, perquè ens realitza, perquè ens retrobem... Ningú ens hi obliga. Això és nou i és bo. I celebrem la fe amb alegria. I cada vegada més tenim un coneixement personal de Jesús, experiencial, interioritzat, no cultural o social... Això és magnífic! I cada vegada més els cristians resem la Litúrgia de les Hores, llegim l’evangeli directament i sense intermediaris... El Senyor està fent una cosa nova. No ens n’adonem? I, segurament és millor que l’anterior però diferent. I totes les coses noves ens fan trontollar una mica els esquemes, però l’Esperit Sant segueix treballant a Occident. Fa ja quaranta anys que el cardenal Ratzinger va dir que a Europa el cristianisme es reduiria i que les comunitats cristianes, que serien petites llumetes disperses, serien una minoria creativa. Som una minoria, el que cal és que siguem creatius, que tinguem sal, i no que siguem fats.

Aquesta és la cosa nova que està fent el Senyor a l’Església. No ens n’adonem? I cada vegada més anem intuint i anem intentant assimilar els criteris de Jesús directe de l’evangeli, les seves idees, el seu estil. I avui l’evangeli ens posa una perla d’aquest estil de Jesús. “Se’n va anar a la muntanya de les Oliveres” a resar segurament i a dormir al ras, perquè diu: “De seguida, al matí va tornar a baixar al temple”. Per tant, Jesús no tenia on reposar el cap...be, té moltes cases d’amics, però dormia amb freqüència al ras, amb els apòstols, a l’Hort de les Oliveres. I després baixa al temple a predicar. I diu el text: “Ensenyava”. Jesús no només guareix el cos i les malalties, també guareix el cor, l’interior, i ens canvia la mentalitat i les idees, i per això ensenya, perquè no hi ha cosa més malalta que les nostres idees, els nostres conceptes fixes i encarcarats. Jesús també guareix la nostra ment.

I mentre està ensenyant li porten una dona sorpresa en adulteri, i la posen allà al mig per avergonyir-la. Quina mala idea! I la tiren allà com si fos un objecte. “ Moisès ens diu que les hem d’apedregar aquestes dones. Vós què hi dieu, mestre?”. I això ho fan amb trampa, perquè com saben com és Jesús, volen provocar que es manifesti contra Moisès per poder acusar-lo. I Jesús eludeix la pregunta, calla i es posa a dibuixar dissimulant. Però com que insisteixen tant s’aixeca i diu aquella frase fulminant: “Qui no tingui pecat que tiri la primera pedra”. I torna a dibuixar. Llavors què succeeix? Que aquells homes deixen les pedres i, poc a poc, es van retirant començant pels més vells. Clar, els més vells tenien més pecats.

La consciència de ser bons ens fa judicar i acusar els altres. Però la consciència del propi pecat, quan és lúcida, ens fa no judicar i no acusar. Aquesta és la clau. I quan Jesús ha foragitat els acusadors, fixem-nos que és bell això, Jesús foragita els nostres acusadors interns. Tots tenim aquí dintre un jutge que acusa. Jesús els foragita. I quan es queda sol amb la dona hi ha aquella escena tan bella en què estan ajupits tots dos, Jesús aixeca el cap, la mira als ulls i li diu: “Jo no et condemno”. Com devia quedar el cor d’aquella dona, tan alleugerit! “Jo no et condemno, però no pequis més”... que això et fa mal a tu. Però jo no et condemno, ni et judico ni et critico.

Aquest és Jesús, que acull la nostra feblesa, el nostre pecat, la nostra incoherència, però no ens condemna. Ens estima com som. Ara, no ens enganya, no ens justifica les nostres infidelitats. Aquest és Jesús, l’estil del qual estem convidats a assimilar.

Temàtica
Institucions

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.