Nadal

(Josep Manuel Vallejo) En el butlletí de la Fundació Ajuda a l’Església Necessitada, a la portada hi ha una foto amb una tenda de campanya enmig d’un cap de refugiats al Líban. La tenda és una capella. Hi ha la creu, un altaret, el sagrari amb la presència de Jesús...

És una bona paràbola del Nadal. Jesús segueix acompanyant els seus des de la fragilitat de la tenda. I en una tenda fa fred, sobretot si és a l’hivern. El terra és dur, no hi ha comoditats. Una tenda és un habitacle fràgil... Com l’establia de Betlem. Un pessebre, la palla, estirats a terra, lluny de casa, incomoditats, fred... Aquest és l’àmbit en què neix Jesús.

A la nadala “Les dotze van tocant” cantem: “La mare i el fillet estan mig morts de fred, Josep tremola”. És la manera popular de descriure l’ambient freturós, d’inclemències, de pobresa. Però després continua: “Josep a poc a poc, encén allà un gran foc i els àngels canten”. És l’ambient de Betlem, totes les nadales ens porten aquest ambient casolà, quotidià, proper, humà, de llar, simple, simplicíssim.

En Jesús Déu ha passat fred. En Jesús Déu ha viscut la incomoditat dels pobres. En Jesús Déu s’ha cansat, ha treballat amb les seves mans com a fuster, com a obrer de la construcció. En Jesús Déu s’ha solidaritzat, ha assimilat tot el que és humà. Vet aquí la bellesa i la grandesa del cristianisme. Déu es fa humà, s’encarna, s’abaixa, es fa home, es fa carn...

Però la gran alegria de Nadal no ve sols del fet que Déu s’hagi fet home, s’hagi fet un de nosaltres. La gran alegria de Nadal ve perquè ens descobreix com és Déu. “S’ha revelat l’amor de Déu”. I Déu en Jesús se’ns ha revelat com aquell que ha vingut a alleugerir pesos, a alliberar, a abraçar els desvalguts, a ser bàlsam per a les ferides, a compartir la taula amb tothom, pecadors inclosos, gent que no s’ho mereixia. Amb Jesús Déu ha vingut a dir-nos que Ell és amor incondicional i perdó infinit. Aquesta és la gran notícia i per això Titus diu: “S’ha revelat l’amor de Déu que vol salvar tots els homes”.

I de què ens vol salvar? En principi ens salva de la mort. En Jesús ressuscitat s’ha vençut la mort, ens ha alliberat de l’absurd, de la mort eterna. En Jesús ens ha salvat de la por i el neguit d’haver de ser bons i coherents per guanyar-nos el cel. Aquesta és la gran notícia de Jesús. Això de guanyar-se el cel amb les forces és de l’Antic Testament, de les parts més ràncies de l’Antic Testament. I Jesús ens ha salvat de l’esclavatge de les culpes, de l’esclavatge de la moral. Diu el Cant dels Ocells: “El bon Jesús és nat per treure’ns del pecat i dar-nos alegria”. I què és això de treure’ns del pecat? Treure’ns el sentiment de pecador, el sentiment de culpa, el sentiment que no arribem, que no som bons. És clar que no som bons! Per això ha vingut Déu, per convidar-nos gratis al seu banquet i a la seva companyia, i al seu amor, i a la seva gràcia, no perquè siguem bons, no perquè ens ho mereixem. I la gran notícia és que som fills de la família de Déu, som de casa, i Ell ve a sopar amb nosaltres, a inaugurar ja en el món el gran banquet del Regne de Déu que tindrà la plenitud en el Cel.

I sobretot, Jesús ha vingut a compartir. No ha vingut a manar, a exigir, a fer sermons. Ha vingut a compartir allò de més valuós que es pot compartir amb algú, el seu ésser, la seva Vida Divina. Aquesta és la gran notícia del Nadal. Aquesta és la font de l’alegria, la que hem de comunicar a tot el món, que la salvació ja s’ha donat en Jesucrist, i que tots estem salvats en la mesura que acollim a Jesucrist. Ja no cal esforçar-se per salvar-se. Aquesta és la gran notícia; és un regal gratis. I per això els àngels canten i els pastors van a adorar, perquè el Messies, aquest Jesús que ve a alliberar-nos plenament de les càrregues, ha nascut a Betlem.