Vés al contingut

(Fra Josep Manuel Vallejo) Quan jo estava al col·legi de Les Borges Blanques, un dia sortint al pati, els nens estaven jugant i una nena plorava desconsoladament. Em vaig atansar i li vaig preguntar què li passava. I plorava i plorava sense parar. Vaig treure el mocador de la butxaca, li vaig eixugar les llàgrimes, i..., en aquell moment vaig sentir un estremiment de tendresa..., i vaig dir-me: “Aquesta és la meva vocació, eixugar les llàgrimes dels que ploren”.

I aquesta és també la vocació de la comunitat cristiana. Eixugar les llàgrimes dels que ploren, consolar els afligits...

“Consoleu, consoleu el meu poble” diu Déu a l’Escriptura (Is 40)
“Com una mare consola el seu fill jo també us consolaré” (Is 61)

Jesús ha vingut a portar-nos el consol de Déu. Això és el que anhelava Simeó, aquest home just i pietós, un home ple de l’Esperit Sant, que esperava l’hora en què Israel seria consolat, l’hora en què vindria el Messies dels pobres, el Messies que eixuga les llàgrimes, el Messies que acompanya el que és feble, el que està a punt de caure, que no condemna sinó que abraça i comprèn.

I ell, Simeó, ple de l’Esperit Sant, amb el nen als braços –quina santa emoció tenir el Messies en braços!– exclama: “Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador...” “Ja em puc morir”. I el qui ve, el Salvador, és aquell que té com a vocació eixugar les llàgrimes dels ulls que ploren, és aquell que li diu a Maria Magdalena: “Dona, per què plores? Qui busques?” I el que li diu a aquella mare afeixugada per la mort del seu fill: “Dona, no ploris, el teu fill ressuscitarà”. “No ploreu” ens diu Jesús constantment.

Jesús és aquell a qui se li commouen les entranyes davant de la multitud afamada i desesperançada com ovelles sense pastor. Jesús pateix amb la misèria, ha vingut a guarir, a consolar, a cuidar, com una mare.

I ens narrarà l’abraçada del Fill Pròdig i la compassió del Bon Samarità perquè copsem com són les entranyes de Déu que Ell ha vingut a revelar-nos. Així és Déu, que es compadeix, que pateix, que plora amb els qui ploren, que consola el qui pateix.

La comunitat cristiana està cridada fonamentalment a ser consol dels afligits, a ser bàlsam pels qui tenen alguna pena, a donar pa als qui tenen fam i escalf als qui passen fred.

Tal com diu el Papa, l’Església ha de ser un hospital de campanya, on enmig de la batalla del patiment es guareix i s’ajuda tothom sense fer preguntes, sense distingir ideologia, ni raça, ni religió.

Però el més important és que a la comunitat sempre es trobi algú que t’escolti, algú que et saludi, algú que et tracti com a amic, digne, d’igual a igual.

L’església està cridada a ser una llar de família per a tothom qui es vulgui acollir.

Temàtica
Institucions

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.