Desconnectar?

(Fra Josep Manuel Vallejo) Es freqüent entre nosaltres, quan fem uns dies de vacances o un cap de setmana, que utilitzem l’expressió “anem a desconnectar” de la feina, de les obligacions, de la rutina... Anem a desconnectar. Com si desconnectar del que ens afeixuga ens garantís més pau.

I l’evangeli del Cep i les sarments (Jn 15,1-8) diu precisament el contrari. Ens convida a connectar-nos a la font que és Jesucrist, el Cep veritable. Perquè només connectant-nos a la Font de la vida, de l’amor, de la pau, podem descansar. Simplement desconnectant-nos d’allò que ens afeixuga no hi ha garantia que tinguem més pau. A vegades, les nostres vacances es converteixen en neguit, en més activitat... Ens costa descansar. Santa Teresa deia: “No se descansa descansando. Se descansa amando”. I estimar només es pot fer connectats a la Font de l’amor.

Jesús ressuscitat es representa com el Cep i nosaltres som les sarments que estem connectades, empeltades al Cep, perquè per les nostres venes corri la mateixa sang, la mateixa vida de Jesús. Quan ens separem del tronc, quan les sarments se separen del cep... què passa? S’assequen. Quan ens allunyem de la font de la vida que és Jesucrist ens assequem, la nostra vida ja no és vida, anem a mig gas... I quan ens tornem a connectar, vivim. Aquest és el secret de la vida cristiana.

I en un altre lloc es diu: “El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat”. Ho diu molt clar, el seu manament fonamental és que creiem. I a Jn 6, quan els jueus li pregunten què han de fer (nosaltres sempre volem fer...), Jesús els diu: “El manament fonamental és que cregueu en Jesucrist Ressuscitat”. Què vol dir això? Creure vol dir fer-se deixeble, assimilar, sintonitzar amb el mestre. Però què vol dir creure en Jesucrist segons sant Joan? Vol dir senzillament acceptar, assentir que Jesús és una persona divina, que no és simplement un home, i que en relació amb Ell ens divinitzem, ens omplim de vida eterna. Aquest és el missatge fonamental del cristianisme. No hem de fer moltes coses, perquè si les fem sense l’Esperit del Senyor, les farem malament, per molt heroiques que siguin. Ja ho diu Corintis 13: “Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident... Si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria”. Si no tinc amor, si no tinc l’Esperit del Senyor que és amor, no em serveix de res.

Per tant, el manament fonamental de la vida cristiana consisteix en connectar-se a la Font, en creure que la font és divina i que jo puc divinitzar-me, cristificar-me, tenir els sentiments de Jesucrist, estant connectat, en relació amb Ell. I aquesta connexió es fa per l’amistat. Ser cristià és ser amic de Jesús. I això vol dir relacionar-s’hi com un amic, escoltar-lo, explicar-li les coses, anar a passejar junts... Això és la vida cristiana!

La vida cristiana no és per a perfectes, no és per a virtuosos... La vida cristiana és haver descobert l’amistat íntima de Jesús. I quan un té un gran amic, i s’estima molt a l’amic, se li nota a la vida, se li nota a la cara.