Acollir Déu a casa

(Fra Josep Manuel Vallejo) “Viviu sempre contents”, ens exhorta la carta als Filipencs. Però diu una cosa més: “Viviu sempre contents en el Senyor”. No simplement contents, que això és molt difícil, sinó “en el Senyor”. Quina és la font de la nostra alegria? No poden ser les coses exteriors, que em vagi bé la feina, que em tractin bé els familiars, que tingui èxit, que tingui bona salut... Això no pot ser la font de la nostra alegria, perquè a vegades falla. La font de la nostra alegria no pot ser una altra que “posseir al Senyor en el fons del cor”. Això és el que ens fa una persona salvada.

Recordeu aquell text d’Habacuc, que tant m’agrada, que llegim a la Litúrgia de les Hores, i que diu: “Cert que la figuera no té fruit, ni tindrem la collita dels ceps; l'olivera no ha pensat a produir i els camps no donen res per a menjar; no queda cap ovella als corrals ni cap bou a les estables”. Un desastre. Però acaba el salm dient: “Però jo celebraré el Senyor, feliç de veure que Déu em salva”. I un es pregunta: De què el salva, si tot va malament? Precisament el salva de la necessitat de que tot vagi bé per jo estar feliç. Això és una persona salvada.

El model és Maria al Magnificat: “La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva”. L’ha omplert de joia. Li ha complicat la vida perquè ara tindrà un fill sense intervenció del marit, una vida difícil, però el Senyor la salva perquè està plena d’Ell.

Aquesta és la clau de la vida cristiana. I l’Advent ens ho recorda. Per això diu Sofonies: “Crida de goig, ciutat de Sió. Alegra’t i celebra-ho. El Senyor el tens a dins”. I també diu: “Ha tret fora els qui et condemnaven, els teus acusadors”. La Jerusalem, Sió, és símbol del nostre cor, com Maria, la filla de Sió. I diu: “Ha tret fora els teus acusadors”. La presència de l’Esperit de Déu ha tret fora els nostres sentiments de culpabilitat, aquells pensaments amb què ens matxuquem a nosaltres mateixos i ens retraiem que no hem fet allò, que som dolents, que som culpables... “Ha tret fora els teus acusadors”. Recordeu la mirada de Jesús a la dona adúltera, al capítol 8 de Joan. Era una adúltera, i li diu: “Jo no t’acuso”. És una mirada benvolent, acollidora de la feblesa. “Jo no t’acuso”. Aquest és el fruit de la presència de l’Esperit de Déu dins del nostre cor. Ens allibera de tot, d’allò exterior i de les negativitats internes.

Jesús ens ve a dir: “Tens a dins el Senyor, el meu Esperit, que t’accepta i t’estima incondicionalment”. I aquesta és la font de la joia, que estem cridats a ser fills i no a ser virtuosos, perfectes i complidors d’un model de perfecció. Aquesta és la clau de la vida cristiana, descobrir que estem a casa, que som fills, que Déu ens accepta incondicionalment. I això fa estar content, perquè ja no necessito fer res perquè Déu m’estimi. Aquesta és la font de la joia: l’amor gratuït de Déu.

Per això Maria és la dona de l’Advent, la model de cristiana, perquè ella, amb la seva simplicitat, accepta que l’Esperit de Déu la transformi, que entri a casa seva, i la faci fecunda, fins donar a llum Jesús. Aquest és l’objectiu de la vida cristiana i aquesta és la font de la nostra joia.