Feliços

Com canvia el llenguatge! I a quina velocitat! Estic segur que un dels problemes quan agafes un text escrit segles enrere i traduït fa dècades és que no s’enten. Per exemple, la Bíblia. En català tenim sort perque la traducció és recent, però en castellà la cosa es més peluda.

Si llegim el Sermó de la Muntanya podem trobar el moment culminant de la predicació de Jesús…o no. Quan els meus ulls troben proclames com “Feliços els que tenen fam i set de justícia, feliços els qui treballen per la pau….” Comprenc el que Jesús diu. Però si anem al castellà és un altre cosa: L’Evangeli de Mateu (5, 1-12) parla en la traducció castellana de “Bienaventurados”, no de “felices”. Estem segurs de que els menors de 25 o 30 anys saben el que es una persona “bienaventurada”? Que potser ells diuen “Yo -tio- lo que quiero es ser bienaventurado”. És una paraula que no està en el seu diccionari.

Però no és un problema de la traducció castellana de l'any de Maria castanya. Em temo que quan Mateu diu (en català) “feliços els pobres en l’esperit” també hauríem d’explicar què és un “pobre en l’esperit”. Potser es aquell que reconeix la seva “pobreza espiritual”(traducción de la Biblia Interconfesional “Dios habla hoy”) o són “pobres en el espíritu”. Insisteixo: que és un pobre en l’esperit?.

No vull dir res sobre termes com “Fill Unigènit”, el “Fill de l’Home”, l’Anyell de Deu, perquè no són fàcils de traduir a l’idioma que utilitzem avui dia. Però ens hem de plantejar que dir “Aquel dia brotará un renuevo del tronco de Jesé y de su raiz florecerá un vástago” (Isaies 11, 1) està condemnat al fracàs: només podrà ser entès per persones d’un determinat nivell cultural o d’una determinada edat. 

I és una llàstima que no gaudeixin d’un text meravellós. A mí m’ho sembla perquè Jesús no ens està dient que si plorem serem feliços quan arribem al cel, sinó que quan plorem ell és amb nosaltres, que quan ens plantem davant d’una injustícia, ell ens acompanya. I podríem seguir. Això és la felicitat entesa d’una manera cristiana i que té poc a veure amb la felicitat consumista dels nostres dies. Penso que creients o no creients no poden ser indiferents davant la proclama de Jesús. Però fem-ho fàcil.