Pendents dels resultat electorals d'avui 26 de juny, i davant de molts comentaris apocalíptics sobre el moment que ens toca viure, no vull a afegir la meva reflexió a les veus negatives que sento per tot arreu. Crec en les oportunitats, i en els canvis. L'estabilitat té moltes coses bones, però fa que qualsevol sacseig aparegui com una situació de pèrdua, de por, d'inseguretat. Si els polítics espanyols no han sabut dialogar o arribar a pactes, no és la fi del món. Potser és el reflex de la nostra societat, de la meva escala de veïns o de la meva família. No ens hi hem de resignar, però qui ens ha dit que els polítics tenen aprovat el curs de convivència social? Hi ha molt "egos" en joc, moltes promeses dificils de complir, massa estratègies potser poc madures quan es van exposar a la plaça pública. És per això que necessito fer-me meu aquest temps d'oportunitats: noves aliances, noves veus, noves idees.... Nous acords per un futur millor. I si en quedo decebuda, m'hauré d'esperar quatre anys (o potser menys) per intentar-ho de nou. Però em paga la pena jugar al joc de la llibertat i la democràcia. Que d'obscurantisme de debò ja en vam patir massa temps.
Teresa Gomà, rscj
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.