Vés al contingut

El primer sant mallorquí és a punt de pujar als altars el proper setembre. Es tracta de fra Juníper Serra Ferrer (Petra, 1713 – Carmel, 1784). Per què? Considerat l’apòstol de Califòrnia, el papa Francesc creu que és un moment propici per reivindicar les arrels hispanes i cristianes dels Estats Units de Nord-amèrica. També és un toc d’atenció a una Església opulenta, acomodada en la mol·lície dels diners i esquitxada per un poder despòtic que l’ha duta a la bancarrota en moltes ocasions pels casos de pederàstia.

Serra és, alhora, un il·lustrat i un sant. És l’home pràctic, empeltat de seny, que fa moltes coses que en el seu temps eren considerades arrauxades. I, finalment, és l’home que no té por, passats els 53 anys, de començar una vida nova gairebé de zero. Podem veure-ho a través de la seva trajectòria.

Els seus pares eren pagesos i van fer que estudiés. La fe i la raó són els dos eixos que fan créixer la persona. Així, quan escriu des de Cadis el 1749, a punt de marxar cap a Mèxic, diu al seu germà: que el teu fill sigui bon cristià i bon estudiant. Abans, però, havien passat molts anys. Als 16 anà a Palma i prengué l’hàbit franciscà. La seva formació es basarà en Ramon Llull i Joan Duns Escot, ambdós traductors del carisma franciscà en clau d’amor i, per tant, amb una teologia eminentment pràctica, lluny de l’esperit tenebrós de les escolàstiques contràries a la il·lustració i del jansenisme. Del 1740 al 1749 es dedicà, doncs, a l’ensenyament universitari. Però eren temps convulsos per als lul·listes. Això, unit al seu desig missioner, va fer que de la nit al dia marxés, o fugís, de Palma, amb destinació a Mèxic, sense ni tan sols dir-ho als seus pares.

Un pèssim viatge el dugué a San Fernando de Mèxic, on arribà coix, i sis mesos després ja encapçala una missió a Sierra Gorda, on els seus predecessors havien fracassat. El seu secret: aprendre la llengua, introduir sistemes de conreu moderns i tallers artesans, ensenyar economia i, naturalment, instruir sobre el cristianisme. Encara avui a Sierra Gorda se’n consideren fills, d’aquesta tasca.

Però la supressió dels jesuïtes per Floridablanca el 1767 canviarà, de nou, la seva vida. El 1769 fra Junn millor.

l·lustrats racionalistes i dels cristians compromesos amb fer un míper passa a la Baixa Califòrnia, on les reduccions jesuítiques estan a punt de desaparèixer per una pèssima gestió i una crisi enorme. Pren aleshores una sèrie de mesures de xoc, de caire econòmic sobretot: abaixa els preus, prohibeix els crèdits i estableix noves formes de produir riquesa. L’efecte positiu fou immediat i moltes d’elles aconseguiran remuntar. Però ell marxa, amb el balaguerí Gaspar de Portolà, colons, frares i soldats cap al Nord, cap a l’Alta Califòrnia. Recordem la cèlebre anècdota: els russos, baixant d’Alaska, volen ocupar aquelles costes, i Serra els dissuadeix amb l'argúcia de dir que les tropes espanyoles venien al seu darrere i els anihilarien. Califòrnia era, per a ell i els seus companys bascos, mallorquins i catalans, com un paradís mediterrani.

Les misiones comencen a San Diego, un port natural, i acaben a San Francisco de Asís, un lloc privilegiat geogràficament, set-cents quilometres més al nord, passant per Nuestra Señora de Los Ángeles, San Gabriel, San Luis, San Juan de Capistrano, Santa Clara, San Buenaventura, Santa Bárbara, Carmelo del Monterey, etc. Totes formen el Camino Real, tan famós per les pel·lícules de Hollywood. I en un any s’estableix a Monterey! Moria el 1784.

El seu estil evangelitzador no era agressiu ni violent. Com Llull, la millor demostració d’una cosa era mostrar-la tal com és. Per això quan establia un lloc, convidava els indis, que s’hi acostaven encuriosits a veure què passava, a quedar-se amb ell. Si acceptaven, els ensenyava agricultura, ramaderia, lletres, música, catequesi i economia. Per això, també havia de controlar els espanyols. De manera que en un penós viatge de tres anys va anar a Ciutat de Mèxic a fi i efecte de garantir que el seu sistema missional, basat en la pau i el dret, no seria entorpit per l’esclavisme dels colons o les violències dels soldats. D’altra banda, portava llavors bestiar, eines com la farga catalana, sistemes il·lustrats de producció i tot el necessari per a garantir el sosteniment de les noves viles. Especialment famosa ha esdevingut, avui, la producció de vi, element no menor per poder dir missa!

El xoc cultural amb els aborígens ha estat font de polèmica i alguna crítica, però la comunitat hispana d’Estats Units veu en la seva canonització, el proper setembre pel papa Francesc, un signe de reconeixement de la seva dignitat i del seu orgull com a part integrant d’Amèrica, mestissa de fet i d’idees. ¿Qui no recorda el Zorro? I la comunitat anglosaxona també assenyala el seu relleu amb una estàtua al Capitoli, essent l’únic europeu que hi és.

El lema de sant Juníper és: sempre endavant! Barreja de seny i rauxa: seny per fer les coses bé, polides i rumiades, i arrelades en l’educació; i rauxa per la convicció que el cristianisme ens fa millors persones a nivell moral a través de l’amor i ens garanteix la nostra vida en el futur que se’ns obre al davant. ¿Per què, si no, incomodar els indis, els polítics i els militars? Serra aprèn constantment dels errors d’altri i dels seus propis mancaments i no deixa d’admirar una humil rosa al costat del camí, serpentejant, cap a una solidaritat universal, pròpia dels il·lustrats racionalistes i dels cristians compromesos a fer un món millor.

Agustí Boadas

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.