Vés al contingut

El 3 de setembre de 1916 la ciutat de Berga va celebrar la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt. Va ser un acte viscut esplendorosament, aglutinant la pràctica totalitat de la societat berguedana. L’estima a Queralt i el context històric del moment van propiciar un esdeveniment que va ser viscut de forma única.

A partir d’aquest fet, els grans aniversaris següents (25è, 50è i 75è aniversari de la Coronació) van tenir tots una gran resposta per part de Berga i comarca, per bé que cadascun amb les tonalitats pròpies de l’època (anys 1941, 1966 i 1991). En aquest sentit, la celebració del Centenari de la Coronació d’aquest any 2016 es presentava com un repte important: ¿de quina manera la Berga del segle XXI prepararia i viuria un aniversari així?

El fet és que, ja des del 2012, han tingut lloc reunions de preparació de les festes del Centenari. No sense dubtes, entrebancs i, fins i tot, errors, progressivament Berga i comarca s’han anat desvetllant, posicionant i, finalment, donant el millor de si mateixes per tirar endavant aquesta celebració. I, és just dir-ho, tot plegat ha quallat en unes festes, les d’enguany (des de la baixada de la Mare de Déu a Berga, el dissabte 27 d’agost, fins el seu retorn al Santuari, el dijous 8 de setembre), que han estat sorprenentment extraordinàries (tant per l’amplitud d’abast com, principalment, per la resposta multitudinària als diferents actes).

Podrien fer-se moltes lectures (sociològiques, culturals, polítiques...), i molt interessants, d’aquest fet. Tanmateix, ens cenyim aquí a la perspectiva que ens ateny: pastoralment, ¿quin significat tenen unes festes així? ¿Què ens està dient Déu a través d’una resposta d’aquest tipus?

Potser, per treure més suc a aquestes preguntes, és bo posar sobre la taula els principals temors i reserves que, des de l’organització del Centenari, ens vam plantejar: ¿Voleu dir que Berga, en el context postmodern, global i secularitzat actual, voldrà celebrar un esdeveniment que, en últim terme, té arrels tan clarament religioses i catòliques? ¿I si, en el supòsit que el Centenari funcioni, tot plegat queda, només, en pur folklore, en foc d’encenalls? O, encara, tenint en compte les seqüeles de la crisi econòmica, ¿el Centenari no hauria de tenir alguna concreció de tipus més social?

Clarament, unes festes així s’emmarquen dins del que anomenem “religiositat o pietat popular”. I és des d’aquest marc des d’on val més la pena mirar de respondre les preguntes dels dos darrers paràgrafs. En efecte, llegim a Evangelii Gaudium: «En la pietat popular pot percebre’s la forma en què la fe rebuda es va encarnar en una cultura i es continua transmetent. [...] És una manera legítima de viure la fe, un mode de sentir-se part de l’Església i una forma de ser missioners». (EG 123-124)

El Centenari ha permès veure com la Mare de Déu de Queralt és un canal privilegiat pel qual la fe dels berguedans i berguedanes s’encarna i es transmet. Certament, es tracta d’una fe que es desplega en un ventall amplíssim: des de la confessió catòlica explícita, passant per la fe en Jesús de Natzaret, per la fe en Queralt i la seva imatge, fins arribar a la confiança més genèrica en el Déu creador que està a l’origen d’un lloc tan emblemàtic i bell com Queralt. Una fe que, a més, en molts casos va íntimament unida a un cert patriotisme berguedà.

Sigui com sigui, tot plegat denota i evidencia, un cop més, la set de Déu tan intrínseca a la persona i als pobles. Per aquest motiu, les festes del Centenari han esdevingut una oportunitat pastoral única: per cristal·litzar una «manera legítima de viure la fe», per propiciar i enfortir «un mode de sentir-se part de l’Església» (potser de forma preliminar, però no per això insignificant) i, per a la comunitat catòlica actual, per viure «una forma de ser missioners».

Marc Majà Guiu, prevere del bisbat de Solsona

Rector de la Parròquia de Berga

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.