Missioner de la Misericòrdia

La meva primera sensació personal en ser proposat com a missioner de la Misericòrdia ha estat de joia i d’il·lusió ja que és una dimensió de la fe cristiana que considero molt important. Respon a l’experiència d’agraïment d’haver estat cridat un dia al ministeri presbiteral per gràcia, iniciativa de part de Déu. Crec que la definició més adient de Déu és que és amor i la misericòrdia n’és una clara expressió.

L’anada a Roma per rebre aquesta missió i la trobada amb el Papa va ser una experiència molt viva i gratificant. Tant la rebuda com la catequesi sobre la misericòrdia així com la concelebració el Dimecres de Cendra a la basílica de St. Pere van marcar per a mi l’inici d’una quaresma ben diferent i significativa. El logotip de Jesús amb les nafres com a bon samarità és una bona icona de la misericòrdia divina i humana. És l’amor que s’abaixa per aixecar l’altre. I si Déu és misericòrdia, aquesta esdevé la llei fonamental de la vida de tot amor humà.

L’any jubilar està cridat a ser un any de gràcia i de perdó. Un any per aprofundir sobre les paràboles de l’evangeli en les quals la misericòrdia hi ocupa un lloc central així com per redescobrir les obres de misericòrdia tant les corporals com les espirituals. També és una magnífica ocasió per posar l’accent en l’actitud de comprensió envers les persones amb les seves febleses i situacions d’angoixa i de tristesa. Ja el Concili Vaticà II fa referència a aquesta actitud maternal de l’Església tan necessària en els nostres dies.

El recent Sínode sobre la família, a partir d´aquest Any Sant de la Misericòrdia, ens fa mirar i descobrir les situacions de les parelles i dels esposos amb una nova llum i una nova mirada, marcada per la comprensió i la benvolença.

Els fruits que podem esperar de la celebració de l’Any Jubilar crec que poden ser un apropament de l’Església als nostres germans així com també ajudar a descobrir la persona de Jesús com el rostre d’un Déu ric en misericòrdia i prompte al perdó. També el fet de tractar els allunyats amb un cor nou i una mirada diferent. I, sobretot, un redescobriment del sagrament de la Reconciliació com a expressió de la Misericòrdia de Déu Pare. No cal dir que aquesta dimensió ens correspon en gran part als preveres per exercir-lo amb un cor obert i acollidor i amb una actitud de perdó, de goig i d’esperança.

Quant als àmbits o aspectes en els quals hauria d’incidir aquest Any Sant penso, en primer lloc, en els propis fidels amb un esperit de conversió i de cara a les persones allunyades amb un oferiment de proposta d’aquell que és el Camí, la Veritat i la Vida. També en l’acolliment d’aquelles persones que s’apropen a demanar un sagrament i en el to de les nostres celebracions. Un bon moment per transmetre el missatge d’aquest Any Sant poden ser les celebracions de les exèquies en les quals hi ha una bona predisposició per acollir la Paraula. I no cal dir, sobretot a Càritas, que és el rostre misericordiós de l’Església.

A nivell del meu bisbat i de la meva parròquia, estem aprofitant el patrimoni artístic religiós per fer una catequesi de les obres de misericòrdia i també en el temps quaresmal s’han portat a terme tot un seguit d’iniciatives de la Missió Popular.

En el Consell Pastoral han sorgit algunes iniciatives per fer durant el temps d’estiu donada la zona turística en la qual exerceixo el meu ministeri presbiteral. Una d’elles consisteix a fer una visita a les esglésies romàniques tot ressaltant les obres de misericòrdia a partir d’elles mateixes i acabar amb una pregària. En el grup evangelitzador de la Parròquia hem dedicat una bona part de la trobada a comentar la butlla del Jubileu de la Misericòrdia.

I voldria acabar aquest escrit fent referència a 3 pensaments de la butlla.

1) La misericòrdia és la biga mestra que sosté la vida de l’Església.

2) L’Església té la missió d’anunciar la misericòrdia de Déu, cor de l’evangeli que batega, que a través seu ha d’abastar la ment i el cor de tota persona.

3) Els missioners de la Misericòrdia: artífexs davant de tots d’una trobada carregada d’humanitat, font d’alliberament, rica de responsabilitat, per a superar els obstacles i reprendre la vida nova del baptisme.

Antoni Bonet