Vés al contingut

Sant Ciril d’Alexandria, Comentari sobre l’evangeli de sant Joan (Lib 12, cap 1: PG 74, 730-735).

Sempre hem pres l’apòstol Tomàs com a exemple típic de persona amb dificultats per creure, però el cert és que els altres apòstols tampoc no van ser massa donats a acceptar la realitat de la resurrecció de Jesús en un primer moment. Ells van arribar a creure quan Jesús ressuscitat mateix se’ls va presentar, però, a la primeria, no van donar gaire crèdit al testimoniatge de les dones, les quals asseguraven que havien vist el Senyor i s’havien trobat amb Ell. No és estrany, doncs, que Tomàs, que no hi era aquell dia, tingués dificultats per acceptar el testimoniatge dels seus companys i expressés la seva actitud en aquesta frase que s’ha fet tan famosa: «Si no veig en les seves mans les ferides dels claus, si no poso el dit en el forat dels claus i no fico la mà dins la ferida del costat, no m’ho creuré pas»; de fet, ell va actuar igual com havien actuat abans els altres.

La mort de Jesús va ser per als deixebles un cop fortíssim, el més gran de tots els desastres. Malgrat que havien sentit dels llavis del Mestre que ressuscitaria el tercer dia, el fet de veure’l morir a la creu, carregat d’ignomínia i aparentment abandonat i maleït per Déu, els va enfonsar en un abisme ben profund i els va fer perdre qualsevol esperança; la resurrecció del Crist, per tant, era l’última cosa que ells haurien esperat que pogués succeir.

La presència de Jesucrist ressuscitat enmig d’ells venç la incredulitat d’uns i altres. El primer diumenge va vèncer l’escepticisme dels deixebles i va donar la raó al testimoniatge de les dones que havien anat al sepulcre; i per corroborar-ho i mostrar la realitat del seu cos ressuscitat, el Senyor va demanar de menjar i tastà davant d’ells un tros de peix a la brasa i una mica de mel. El segon diumenge va vèncer l’escepticisme de Tomàs i la seva negativa a acceptar allò que els seus companys li explicaven. Jesús venç les dificultats de Tomàs per creure tot mostrant-li les llagues de les mans, dels peus i del costat, aquelles mateixes ferides sofertes a la creu on el deixeble incrèdul volia ficar-hi els dits. El cos de Jesús és el mateix que els deixebles van veure mentre el van tenir amb ells en aquest món, però al mateix temps té unes característiques noves: pot entrar a través de les portes tancades i fer-se present en qualsevol moment; conserva les ferides de la Passió, però alhora és un cos gloriós que no està subjecte a les condicions limitadores de l’espai i del temps.

Després de constatar totes aquestes evidències, Tomàs s’obre a la fe i fa una correcta confessió en exclamar: «¡Senyor meu i Déu meu!» Jesucrist tolera la incredulitat de Tomàs i dels altres deixebles perquè l’evidència de la seva resurrecció arribi amb més força fins als nostres dies en mostrar el seu cos ressuscitat amb l’evidència de les ferides de la seva Passió. Alhora, ningú no podria adduir com argument contrari a la resurrecció de Jesús la fàcil credulitat dels deixebles, perquè va ser precisament tot el contrari. Amb tot això, el Crist ha tingut en compte el bé de les nostres ànimes, perquè Ell és bo i vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. L’obra de redempció que Jesucrist ha realitzat és digna d’admiració perquè ha tingut en compte la nostra condició humana en totes les seves dimensions.

Les dificultats dels deixebles per acceptar la resurrecció del Crist i els dubtes de Tomàs han servit per proclamar feliços aquells que arribaran a la fe sense haver vist, és a dir, tots nosaltres, perquè aquesta fe no prové de l’activitat dels sentits, sinó de la confiança dipositada en el Senyor i en els testimonis que Ell ha volgut escollir perquè l’Evangeli arribés a nosaltres. Nosaltres som feliços perquè la fe no ens ve dels sentits, sinó de l’Esperit que dóna vida. Davant les dificultats i el cansament per creure que a voltes ens presenta la vida, cal que recordem aquestes paraules de Jesús per trobar-hi el sosteniment d’una fe que no busca el seu sosteniment en les realitats humanes o en els béns materials, sinó en el fonament de la Paraula de Déu. Posant la nostra vida a les mans de Déu, que això és el que vol dir tenir fe i confiança, tal com ho va fer Jesucrist en dir: «Pare, a les vostres mans encomano el meu esperit» i també «Tot s’ha complert». Aleshores serem realment feliços.

Joaquim Meseguer García

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.