Espiritualitat litúrgica

Fa uns dies rellegia el llibre de Matías Augé, Liturgia. Historia. Celebración. Teología. Espiritualidad, publicat per primer cop l’any 1992 en italià. En un dels darrers capítols tracta un tema que és força important però poc conegut, l’espiritualitat litúrgica.

Augé la defineix como una actitud permanent o un estil de vida en el qual el cristià es va identificant amb Crist. Certament no hem de veure l’espiritualitat litúrgica en oposició a d’altres tipus d’espiritualitats, sinó com aquella especificitat que ha d’estar en tota espiritualitat cristiana. Tal com diu SC 7:

“La litúrgia és l’exercici del sacerdoci de Crist, i en ella, es realitza la santificació de l’home” (SC7).

Així l’experiència espiritual cristiana no es realitza d’una manera neutra o mecànica, en ella s’han de desenvolupar aquells elements fonamentals del bagatge comú de la vida cristiana.

Recullo a continuació algunes idees del llibre que ens poden fer reflexionar.

Com en tota acció litúrgica hem de partir de la Paraula de Déu, ja que en ella es té l’anunci constant de la salvació present i operant en el misteri litúrgic.

Una espiritualitat que parteix necessàriament de Crist, però que desemboca necessàriament en la Trinitat. Què parteix del Pare, del qual Crist és revelador, i en l’Esperit que ell promet i envia. Per això l’espiritualitat litúrgica manifesta contínuament la dimensió trinitària, del misteri de salvació. Així, la litúrgia és una escola on s’aprèn de manera constant el pla salvífic, que des de tota l’eternitat existeix en Déu, i és la forma de la seva realització, primer en Crist, i després, mitjançant l’Esperit, en nosaltres.

Una espiritualitat eclesial i sacramental. La litúrgia assenyala la dimensió comunitària de l’experiència cristiana. La dimensió eclesiològica de la litúrgia es fa present d’una manera particular en la celebració dels sagraments. D’ells neix una assimilació amb la persona de Crist, és a dir, imitar o testimoniar en la vida allò que es celebra en el sagrament. Des d’aquesta perspectiva l’espiritualitat litúrgica és un continu estímul per tal que el creient conformi en la seva vida tot el que està celebrant. Per tant, no cal veure els sagraments com un mitjà per a realitzar un contacte més o menys profund amb la persona de Crist, o una forma d’establir un col·loqui interior amb ell, sinó que es considera el punt d’inserció que és, al mateix temps, comunicació del misteri i causa d’assimilació a Crist.

Una espiritualitat pasqual. L’espiritualitat litúrgica es fonamenta en el misteri pasqual en tant que aquest és la síntesi de tota la revelació-salvació. La història de la salvació centrada en el misteri de Crist troba el seu compliment, la seva realització i el seu centre en la Pasqua. Aquesta visió unitària no la trobem sols en la Bíblia o en la història de la salvació, també és present en la litúrgia, ja que en ella se celebra sempre el misteri pasqual. La litúrgia tendeix essencialment a fer-nos viure la salvació del misteri pasqual en cada un dels seus moments i ho fa actualitzant en nosaltres el misteri pasqual pres en el seu moment culminant: la mort i la resurrecció de Crist.

I una espiritualitat mistagògica. Sabem que la litúrgia no ha de ser l’ocasió per presentar una idea o oferir un exemple moralitzador que cal imitar, sinó que és el moment adequat per entrar en contacte amb el misteri salvador de Déu, en Crist, i així anar transformant la nostra vida.

Per tant, totes les celebracions litúrgiques realitzades durant l’any han de dur-nos a viure més i més aquests aspectes. El cristià, celebrant el Misteri, celebra el do de la vida en Déu, que ell va voler manifestar i comunicar a la humanitat en el seu Fill, mort i ressuscitat. La vivència espiritual de la litúrgia ens ha de fer comprendre i viure cada cop més el misteri de Crist actualitzat en els diferents moments de la celebració litúrgica, especialment en els sagraments.

Joan Josep Moré