Els Divendres de la Misericòrdia

Al llarg de l’Any Jubilar de la Misericòrdia el papa Francesc ha volgut realitzar, un divendres de cada mes, uns «signes de misericòrdia» que ens han mostrat de manera fefaent l’Església com a «hospital de campanya». El papa ha escrit sobre aquestes accions a la carta Misericordia et misera: «Durant l’Any Sant, especialment els «divendres de la misericòrdia», he pogut adonar-me de la gran quantitat de bé que hi ha al món. Amb freqüència no és conegut perquè es realitza quotidianament de manera discreta i silenciosa. Encara que no arriba a ser notícia, existeixen molts signes concrets de bondat i tendresa dirigits als més petits i indefensos, als qui estan més sols i abandonats».

Gener. «Els descartats per la societat».

Francesc va travessar per sorpresa la porta de l'asil d'ancians Bruno Buozzi, al popular barri de Torrespaccata, per tal de visitar prop de 30 persones ancianes que s'allotgen en aquest asil. Un signe clar del valor que cal donar als avis en l'Església i en la societat.

El Papa es va apropar després a la Casa Iride, únic centre a Europa on, en una estructura no hospitalària, s'allotgen set persones en estat vegetatiu que són assistides pels seus familiars. També aquest signe, tan profundament humà del Papa Francesc, vol mostrar el valor de la vida humana i la dignitat amb la qual sempre ha de ser respectada.

Febrer. «l’infern de la droga».

Pocs dies després del seu retorn de Mèxic, el Papa va fer un signe concret i visible que il·lustra allò que havia dit als bisbes mexicans: «Els prego no menysvalorar el desafiament ètic i anticívic que el narcotràfic representa per a la joventut i per a tota la societat mexicana, compresa l'Església. La proporció del fenomen, la complexitat de les seves causes, la immensitat de la seva extensió, com a metàstasi que devora, la gravetat de la violència que disgrega i les seves trastornades connexions, no ens permeten a nosaltres, Pastors de l'Església, refugiar-nos en condemnes genèriques –formes de nominalisme– sinó que exigeixen un coratge profètic».

Francesc es va presentar per sorpresa a la Comunitat terapèutica «San Carlo» als afores de Roma. La comunitat, fundada per D. Mario Picchi, acull 55 persones que estan fent un programa per deixar la dependència de les drogues. El Papa va escoltar les històries personals que explicaven aquells joves i els digué que el camí iniciat en comunitat és una possibilitat real per començar de nou i experimentar una vida digna de ser viscuda.

Març. «El gest de la fraternitat en el dia de l’amor fratern».

El dijous sant, el Papa Francesc es desplaçà a Castelnuovo de Porto per estar amb els joves refugiats del Centre d'acolliment per a sol·licitants d'asil. Va ser un senyal senzill però eloqüent. Francesc va celebrar el ritu del rentament dels peus a dotze refugiats com a signe de servei i l'atenció a la seva situació. En rentar els peus als refugiats, el papa demana respecte per a ells en el moment històric que s’està vivint a Europa.

Abril. Viatge a Lesbos. «El rostre més cru dels refugiats».

Francesc realitza un viatge ràpid però extraordinari a l’illa de Lesbos, símbol de l’arribada de refugiats a les costes gregues. Allà, acompanyat del Patriarca Bartomeu de Constantinoble i de l’arquebisbe Jeroni d’Atenes, va visitar el camp de refugiats de Moria i el port on van fer memòria de les víctimes de les migracions ofegades a la Mediterrània. El papa denuncia amb contundència: «cal oposar-se fermament a la proliferació i al tràfic d'armes, i les seves trames sovint ocultes; cal deixar sense suports a tots els que conceben projectes d'odi i de violència».

El Papa va tenir un gest d'acolliment cap als refugiats, portant amb ell, en el seu mateix avió, tres famílies de refugiats de Síria, 12 persones en total, de les quals, 6 menors d'edat. Es tracta de persones que ja estaven presents en els camps de Lesbos abans de l'acord entre Europa i Turquia. La iniciativa del Papa es va dur a terme a través de negociacions de la Secretaria d'Estat amb les competents autoritats gregues i italianes. Els membres de les famílies són tots musulmans. L’acolliment inicial, el garantia la Comunitat de Sant Egidi.

Maig. «Atenció als senzills i febles».

Visita a la Comunitat «el Chicco». Es tracta d'una associació que pertany a la gran família del Arche (L'Arca), fundada per Jean Vanier. Està present en més de 30 països en els cinc continents i juntament amb l'associació «Fe i Llum» es dedica a les persones més vulnerables i marginades de la societat. La comunitat de «el Chicco» alberga ara a 18 persones amb discapacitat intel·lectual greu. La intuïció que hi ha darrere d'aquestes «cases de famílies» és la d'acollir a persones amb diversitat funcional greu amb la finalitat de fer-los sentir-se acollits i protagonistes de les seves pròpies vides. El Papa Francesc va voler realitzar un nou signe contra la «cultura del descartament». No es pot privar d'amor, alegria i dignitat només per tenir una discapacitat intel·lectual.

Juny. «Recordar la dignitat dels preveres vells o malalts».

Francesc es va presentar en la comunitat «Monte Tabor» on hi ha vuit sacerdots de diverses diòcesis que han estat enviats pels seus respectius bisbes per diversos problemes. Viuen junts sota la direcció d'un diaca permanent que els ajuda en activitats de rehabilitació. La visita va ser una trobada emotiva entre el Papa i els sacerdots a la petita capella de la comunitat on els sacerdots van expressar al Sant Pare els seus desitjos i les seves dificultats.

Després, el Sant Pare va apropar-se a la comunitat de sacerdots ancians de la Diòcesi de Roma, comunament coneguda com «Cento Preti». Francesc va entrar per la porta d'aquesta comunitat i va abraçar els vint-i-un sacerdots ancians, alguns d'ells molt malalts.

Juliol. JMJ Cracòvia. «Els infants malalts»

També durant els dies de la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia, Francesc va voler que hi hagués una visibilització de l’obra de misericòrdia «visitar els malalts», i ho va fer a l’hospital pediàtric universitari de Prokocim, Cracòvia. Allà va recordar novament que l’atenció als més febles i fràgils «és el signe de la verdadera civilització, humana i cristiana: posar en el centre de l’atenció social i política les persones més desafavorides».

Agost. «Restituir la dignitat a les persones sotmeses a noves formes d’esclavitud».

El Sant Pare es va desplaçar a un barri als afores de la ciutat de Roma, on, en un complex d'apartaments, es va reunir amb algunes noies que participen en el projecte de rehabilitació de la Comunitat Joan XXIII, fundada per Don Benzi. El Papa va estar durant més d'una hora escoltant les dramàtiques experiències d'aquestes noies i animant-les a anar endavant. El signe del Papa Francesc manifesta la necessitat de retornar la dignitat plena a aquestes dones que van sofrir violència greu, assetjament i intimidació per part de les màfies de la prostitució.

Setembre. «Importància de la vida des del primer instant fins a la seva fi natural».

Pocs dies abans de la canonització de la Mare Teresa de Calcuta, Francesc va visitar l’hospital de Sant Joan a Roma, concretament a la secció de neonatologia, on hi havia dotze nadons amb patologies neonatals, cinc d’ells en estat molt greu. Francesc va posar-se la mascareta i les bates preceptives per apropar-se als infants i a les seves famílies, a les quals va adreçar paraules de consol i ànim.

Després va visitar «Vila Esperança», centre de la fundació de l’hospital Gemelli, on s’allotgen trenta pacients que es troben en fase terminal.

Octubre. «Els infants que es troben en dificultats, que són maltractats o que són víctimes de la violència».

El Papa va visitar la llar «Villagio SOS» que acull infants en risc que han estat portats allà pels serveis socials de Roma, i on se’ls atén i se’ls ajuda a créixer en un ambient que segueix el model de la família.

Novembre. «Preveres que han abandonat el ministeri».

L’últim «divendres de la misericòrdia», Francesc va voler donar un senyal de misericòrdia cap a qui viu en situació de malestar espiritual o material, posant en evidència l'exigència que ningú se senti privat de l'amor i de la solidaritat dels Pastors. El papa va desplaçar-se a Ponte di Nona, un barri de la ciutat de Roma per tal de trobar 7 famílies formades per joves que al llarg dels últims anys han deixat el sacerdoci i han format una família.

Un d’ells, Andrea Vallini, va declarar a la televisió italiana: «La primera sensació ha estat quelcom senzillament evangèlic. Generalment, haurien de ser els pecadors els qui van a trobar el Senyor, en canvi avui ha succeït a l’inrevés. He assaborit un gust d’Evangeli molt bonic i pur».

Norbert Miracle