Vés al contingut

El Papa Francesc ens ha regalat, a tota l'Església, el Jubileu extraordinari de la Misericòrdia perquè hi ha moments en els quals d'una manera molt més intensa estem cridats a tenir la mirada fixa en la misericòrdia per poder ser també nosaltres mateixos signe eficaç de l'obrar del Pare...Temps propici per a l'Església, perquè faci més fort i eficaç el testimoni dels creients (MV,n.53). La Misericòrdia de Déu no es cansa mai de buscar apassionadament l'home. L'home és la passió de Déu que cerca estimar-lo i salvar-lo. I nosaltres, els homes, tenim sempre necessitat de contemplar el misteri de la misericòrdia (MV 2).

Durant aquest any jubilar, estem cridats a contemplar el misteri de la misericòrdia. L'hem d'anunciar, l'hem de celebrar i l'hem de viure. Serà una important experiència de vida, una vertadera font de joia, de serenitat i de pau. El misteri de la misericòrdia és un misteri d'amor i de gratuïtat. Un misteri que cal contemplar i pregar. Un misteri que ens ha de portar a l'acció evangelitzadora de la caritat. L'Església, diu el Papa, està cridada a ser testimoni veraç de la misericòrdia. D'aquí la idea dels Missioners de la Misericòrdia. Tots els preveres som missioners de la misericòrdia; i, de manera especial, aquell miler de missioners directament enviats pel Papa a missionar, a predicar i evangelitzar el món sencer, ja que la misericòrdia és l'acte últim i suprem amb el qual Déu ve al nostre encontre, és la llei fonamental que habita en el cor de cada persona quan mira amb ulls sincers el germà que troba en el camí de la vida, és la via que uneix Déu i l'home (MV 2).

Ens trobem en ple temps quaresmal. Quaresma de la misericòrdia en la qual el Papa demana que la visquem més intensament, com "un moment fort", on la Paraula ens revela el misteri de la Trinitat. La misericòrdia ha de ser la llei fonamental en el cor de tota persona quan mira amb sinceritat el germà que troba en el camí de la seva vida. La misericòrdia és el camí que uneix Déu amb l'home, ja que obre el cor a l'esperança de sentir-nos sempre estimats, malgrat els límits dels nostres pecats. La misericòrdia quaresmal ens convida tots a tornar al Pare, amb cor contrit i humiliat. La creu de Jesucrist, clavada en el calvari d'aquesta terra, s'aixeca fins al cel per unir-los, tal com va succeir en la primera parusia del Senyor, en la carn, quan el Fill de l'home, clavat a la creu, penjat entre cel i terra, es va oferir com a víctima propiciatòria per la humanitat. Com diu Odo Casel: "la creu de Crist és sempre el punt on conflueix Déu i l'home". I aquest punt i en aquest moment li podem donar el nom de misericòrdia, perquè Déu és ric en misericòrdia.

L'any jubilar de la misericòrdia no ha de ser un any més, com els altres. No és una mania del Papa Francesc, ni una moda més per aquest any. Ni tan sols ha de ser només un programa molt ben elaborat, amb abundants materials per ser utilitzats en la nostra pastoral. L'any jubilar de la misericòrdia és, sobretot, contemplar el rostre misteriós del Pare en la persona del Fill. Cal contemplar, meditar, amarar-nos de la misericòrdia de Déu perquè aquesta misericòrdia divina continuï viva en la resta de la nostra vida i de la vida de l'Església.

La misericòrdia no existeix, ni té cap sentit si no es viu, cal viure-la, encarnar-la en la nostra vida. Complir les catorze obres de misericòrdia, corporals i espirituals, que ens ensenya la doctrina de l'Església. Experimentar la misericòrdia de Déu en l'amor als germans en coses i actes ben concrets i determinats com és: donar de menjar i beure, acollir, vestir, visitar, ensenyar, donar consell, perdonar, dialogar...

Tenim necessitat de contemplar el misteri de la misericòrdia per poder-lo viure amb molta més intensitat, i la quaresma és un bon temps per poder-ho fer, guiats pels textos bíblics (les paràboles de la misericòrdia) i els textos eucològics propis de la litúrgia quaresmal. També amb les catequesis quaresmals, sobretot, de la iniciació cristiana dels adults, amb la litúrgia de la purificació i d'il·luminació en record o en la preparació del baptisme i també en la preparació i celebració del sagrament de la penitència (segon baptisme). Molt especialment durant el Tridu Pasqual amb els signes de l'adoració de la creu i en la vetlla pasqual amb el foc nou i el ciri encès, les lectures de la història de la salvació, l'aigua, font de salvació i, sobretot, l'aliment pasqual, fruit de la gran misericòrdia del Pare en el Fill i el seu Esperit. "La misericòrdia fa de la història de Déu amb el seu poble una història de salvació" (MV 7).

Mn. F. Xavier Parés Saltor

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.