Vés al contingut

(EA) Si anem a la pàgina web Catalonia Sacra, que és el lloc a la xarxa del SICPAS (Secretariat Interdiocesà de Promoció de l'Art Sagrat), i anem a la pestanya de Patrimoni/Museus, veurem que no hi figura el Museu Bíblic Tarraconense (MBT) i sí, en canvi, el Museu Diocesà de Tarragona. A què és deguda aquesta absència? Senzillament a que el MBT no entra dins de la comissió de patrimoni de l'Arquebisbat de Tarragona. Si a aquest fet li sumem que el MBT no està inscrit com un museu per la Generalitat de Catalunya sinó com una "col·lecció", amb la manca de recursos i obligacions que això comporta, entendrem la problemàtica i la poca visibilitat d'aquest museu en l'esfera pública.

L'interés personal per aquest museu rau en el fet que, sent professor de "Recursos per a l'animació bíblica de la pastoral" (ISCREB) i "Biblia y pastoral" (ISCR-Martí Codolar), i tot cursant l'assignatura de "Museologia i museografia" dins del màster de Patrimoni Sacre de la Facultat Antoni Gaudí, era per a mi gairebé una obligació fer un atansament i estudi del MBT. Després d'haver-hi anat i ser rebut pel seu director, el Sr. Andreu Muñoz, crec que aquest museu es mereix un major reconeixement perquè, tot desenvolupant les tasques pròpies d'una institució museística amb uns recursos molt ajustats, es veu relegat a jugar en una divisió inferior.

Els inicis del MBT són similars al del Museu de Montserrat, l'aplec de peces arqueològiques provinents de l'Orient Mitjà, només que la col·lecció del P. Bonaventura Ubach osb es va integrar dins les altres col·leccions del Museu de Montserrat mentre que la del canonge tarragoní Josep Vallés i Barcelò, després d'un llarg silenci a resultes de la Guerra Civil Espanyola, no va ressorgir plenament fins al nou MBT (1995-2006), en part gràcies a l'empenta de la creació de l'Associació Bíblica de Catalunya. Es tracta doncs d'una col·lecció tancada que, pel seu caràcter arqueològic té dificultats en la nova adquisició de materials. (Veure catàleg)

Ara bé, malgrat aquestes i d'altres limitacions, l'exposició museogràfica, la seva gestió o la seva posada en escena clarament pedagògica, fan d'aquesta institució un referent de nova museologia que el desmarquen d'altres institucions semblants com el Museu Bíblic de Mallorca ("ah, però, n'hi ha un altre?") o del Instituto Bíblico y Oriental de León. Si podem dir que el MBT pertany a la nova museologia, en perspectiva pastoral podem apuntar que la seva acció s'emmarca dins del que es coneix com nova evangelització. Us encoratjo, en definitiva, a anar-hi i augmentar els seus aproximadament 7500 visitants anuals. Podeu trobar tota la informació a la seva pàgina web o seguir-lo al facebook o twitter.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.