(CR/Bisbat de Vic) Vic celebra aquest diumenge el centenari de la mort de Josep Torras i Bages, que fou bisbe de la ciutat i és considerat el màxim exponent del catalanisme d’arrel cristiana. Una missa a la catedral inaugurarà els actes d'aquest Any Torras i Bages, que s'emmarca dins del projecte Episcopus.
Serà el dia exacte del centenari –Torras i Bages va morir el 7 de febrer de 1916 a Vic– i aquest acte central, presidit pel bisbe Romà Casanova, encapçala la resta d'activitats commemoratives. A partir del mes de març es podrà visitar una exposició biogràfica i bibliogràfica de Torras i Bages a Vic i a Manresa, i el mes d'abril, a Igualada. El director del Museu Episcopal de Vic, Josep M. Riba, n'és el comissari.
També s'editarà un llibre divulgatiu sobre la seva vida, recollint fragments i pensaments de la seva obra, per tal de mostrar la influència d’aquest prelat en el seu moment i en l’actualitat. Es titula Torras i Bages. Home d'eternitat i se'n farà la presentació pròximament. Hi ha col·laborat Valentí Miserachs –postulador de la causa de beatificació–, Marta Crispí, Norbert Miracle, Miquel Bordas, Valentí Serra de Manresa, Ramon Corts, Jordi Bohigues, Xavier Baró, M. Barbara Marchi i Magdalena Bosch.
També s'ha previst una Jornada sacerdotal de tot el clergat de Catalunya a la catedral de Sant Pere de Vic. Convocada per l’episcopat de Catalunya tindrà lloc dilluns 11 d'abril i serà presidida pel cardenal Beniamino Stella, prefecte de la Congregació per al Clergat.
Intel·lectual i catalanista
Conegut com el patriarca espiritual de Catalunya, Torras i Bages és autor prolífic de llibres, escrits pastorals i publicacions amb un prestigi que ultrapassa la diòcesi vigatana, amb una enorme influència entre els intel·lectuals i polítics de l’època, i durant tot el segle XX.
Nascut l'any 1846 a les Cabanyes, prop de Vilafranca del Penedès, Josep Torras i Bages va estudiar filosofia i lletres. Doctor en dret civil i canònic a Barcelona, i es va traslladar a Vic on s’impregnà de la teologia de Sant Tomas d’Aquino. El 1871 va ser ordenar sacerdot a Girona.
En la seva etapa apostòlica i cultural, va ser confessor del Seminari, de les monges de Valldonzella i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Unió Catalanista. Torras i Bages va ser fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, president (1882) de la comissió encarregada de redactar les Bases de Manresa. I membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de la Reial Acadèmica de Bones Lletres de Barcelona.
Va defensar la presència vivificant de l’Església en la societat catalana amb la seva obra La tradició catalana (1892), donant la visió que tenia sobre la importància de l’Església en la constitució i continuïtat del nostre país. Se'l considera el màxim exponent del catalanisme d’arrel cristiana del moment.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.