Teresa Losada: “Tant de bo tothom se senti i es consideri arrelat a Catalunya”

(Jordi Llisterri – CR) “Ciutats i pobles de la sempre oberta, sempre càlida i sempre acollidora Catalunya. Tant de bo tothom se senti i es consideri arrelat, perquè puguin donar el millor d’ells mateixos”. És la petició que va fer Teresa Losada durant la recepció del II Memorial Cassià Just després de gairebé cinquanta anys dedicats a la immigració magrebina present a Catalunya.

La Fundadora de Bay al-Thaqafa va agrair el premi concedit per la Generalitat amb una crida a “l’encontre amb l’altre” i la denúncia de la “fractura longitudinal que origina la perversa divisió entre pobres i rics”. Per Teresa Losada, religiosa Franciscana Missionera de Maria, “el sentit de la vida humana no s’orienta vers l’acumulació de riqueses, sinó vers la justícia i la fraternitat”.

En aquest vídeo podeu veure un resum de l’acte celebrat el 21 de març al Palau de la Generalitat en el que la dominica Lucía Caram va glossar la figura de la premiada, “profeta de la integració, dona de cor universal”. També va intervenir el president del consell assessor per a la Diversitat Religiosa, Francesc Torralba, parlant de Cassià M. Just, l’abat de Montserrat que dóna nom al Memorial, “profètic, que subratllava més allò que ens uneix que el que ens separa”. El director general d’Afers Religiosos, Xavier Puigdollers, va llegir l’acta del Jurat i la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va tancar l’acte demanant “construir una societat amb diàleg”.

Entre altres personalitats, a l’acte hi van assistir el president de la Comissió Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat, Joan Rigol; el president de la Unió de Religiosos de Catalunya, el claretià Màxim Munoz, i altres provincials, representants de la comunitat musulmana i de diverses confessions cristianes; i els anteriors directors generals d’Afers Religiosos, Montserrat Coll i Jordi Lòpez Camps.

Aquí podeu veure el vídeo de l’acte sencer i a sota llegir la intervenció integra de Teresa Losada.

Intervenció de Teresa Losada en el Lliurament del II Memorial Cassià M. Just.

Palau de la Generalitat de Catalunya

En primer lloc, vull expressar el meu sincer agraïment al jurat del Memorial Cassià Just, una persona que va saber encarnar perfectament el respecte a la diversitat, en el marc d’una societat moderna, justa i democràtica. L’any passat es va guardonar el cardenal Carlo Maria Martini. Cassià Just y Carlo Martini, dues persones per a mi emblemàtiques, dos referents, amarats de vivències profundes i significatives de fe, oberts a una dimensió universal, com la de Jesús, que han sabut construir ponts entre diferents sensibilitats, condicions, tarannàs, ideologies i religions. Avui el rebo jo, molt allunyada del seu gran nivell, però un premi es concedeix gratuïtament i gratuïtament es rep.

En nom de Bayt al-Thaqafa i de totes els homes i les dones vinculats a la nostra entitat us agraïm profundament aquesta distinció. Sens dubte, la pluralitat cultural està anunciant una nova civilització i esdevé una aportació substancial a la recreació del concepte de ciutadania. Només en l’encontre amb l’altre es produeix la transformació. El premi que avui ens doneu serveix per escenificar el dinamisme profund de la solidaritat i de l’intercanvi. Tot junts aconseguirem treure’ns de sobre la por que ens paralitza i, d’aquesta manera, recuperarem el coratge de ser dones i homes en harmonia amb nosaltres mateixos, primer, i després amb l’Univers i amb Déu. I demà, de fet un demà que ja és avui, tot començarà indefugiblement a ser diferent, perquè només la comunicació i l’intercanvi poden transformar el nostre etnocentrisme i abraçar-nos en una relació construïda amb el diàleg i l’encontre, un camí que duu a la certesa que tots plegats compartim la mateixa naturalesa i formem part de la mateixa humanitat.

El sentit de la vida humana no s’orienta vers l’acumulació de riqueses, sinó vers la justícia i la fraternitat. La vida humana no consisteix en el tenir, sinó en el ser solidari, contraris a aquesta fractura longitudinal que origina la perversa divisió entre pobres i rics, la sobreabundància per un costat i la més desesperant escassedat per un altre. Divisió que provoca una injustícia de dimensions planetàries. D’aquí ve que podem dir que “la nostra comoditat és alhora la nostra feblesa”.

Les migracions es converteixen en una prova tossuda i perenne que res pot aturar els desposseïts de la terra, que arriben a través dels espais mediterranis i submediterranis, tot assumint una travessia dramàtica en aquest creuament de ribes Nord/Sud, en què els creuers de luxe i diversió avancen a plena llum del dia i pasteres de misèria i infortuni en la foscor negra de la nit.

Aquesta distinció que avui ens concediu es basa, com ja he esmentat al principi, en aquests homes i aquestes dones que avui formen part de les nostres ciutats, dels nostres pobles. Ciutats i pobles de la sempre oberta, sempre càlida i sempre acollidora Catalunya. Tant de bo tothom se senti i es consideri arrelat, perquè puguin donar el millor d’ells mateixos perquè, en definitiva, “la justícia i la pau es besen”! (salm 84, 11).

Moltes gràcies!