Santi Vila: "Laudato Si' obre el camí a una nova ètica ecològica"

(Jordi Llisterri –CR) No només es tracta d'un pensament ecològic, sinó d'una nova ètica i una nova espiritualitat que trenca els postulats basats únicament en la ciència empírica i que vincula el progrés econòmic amb el progrés social. Aquest és el fons de la Laudato Si' en què han coincidit els ponents de la taula rodona sobre la nova encíclica del papa Francesc que s'ha fet aquest dimarts al vespre a la Fundació Joan Maragall.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha parlat d'una "encíclica oportuna" en un moment en què tímidament a occident es comença a superar "una recessió econòmica molt forta". És en aquest context que "irromp" el papa Francesc i "ens interpel·lar sobre quin model de societat volem i com volem garantir el progrés".

Així, amb aquest text pontifici "s'obre camí una ètica ecològica que, també en la política, ens imposa la reparació dels danys causats: ens recorda l'obligació moral de reparació, que és també una obligació moral amb les generacions que han de venir".

Per Vila, una de les dimensions important de la Laudato Si' és que "des d'aquesta perspectiva esdevenim germans, però no només entre l'espècie humana, sinó també a escala planetària". I això demana "una nova espiritualitat, que deixi enrere una ètica molt etnocèntrica per promoure una nova ètica on la natura té valor en si mateixa, i no com un valor instrumental al nostre servei".

La lluna de la NASA

Tant el filòsof Jordi Pigem, com l'expert en medi ambient Josep Maria Mallarach, han formulat una crítica als excessos del positivisme científic, perquè no tot es pot mesurar amb xifres. Pigem ha remarcat que "el papa ens demana una nova antropologia" que ha de portar a "una nova comprensió de la realitat i del món que inclou la transcendència".

Ningú dubta de la utilitat de ciència però "no es pot contraposat al sagrat", segons Pigem. I com a exemple il·lustratiu ha explicat que "la lluna de Sant Francesc d'Assís, no és la mateixa lluna que la de la NASA".

Mallarach també ha lamentat el "reduccionisme materialista" i l'intent de "despullar el cosmos dels seus valors espirituals". Una prova és que sabem empíricament que el creixement exponencial "ens porta al col·lapse ecològic global". I "ho sabem però no ens ho creiem".

Per això creu que ha fallat l'educació ambiental, que fa trenta anys que fem: "No hem pogut canviar les actituds perquè hem fet servir únicament el llenguatge racionalista que no connecta amb els valors de les persones, que és el que mobilitza la gent". Per Mallarach, un dels problemes és que "hem oblidat la contemplació com a valor integrador".

El conseller Vila ha coincidit en la crítica al model de creixement exponencial i al "progrés que ha idealitzat el mercat i la tecnologia". En canvi, sortint de la crisi, "el model de progrés que volem i com acotem el creixement serà impensable si ho desvinculem d'un plantejament ambiental i d'un plantejament social". Per Vila, és el que Francesc "aconsegueix descriure amb una precisió i amb un compromís exemplar".

També ha comentat que en el Govern va "conversar sobre aquesta encíclica perquè és rabiosament moderna" i n'ha recomanat diverses vegades la seva lectura, ja que no s'adreça només als catòlics.

La taula rodona sobre la Laudato Si' ha servit de presentació del darrer número de Qüestions de Vida Cristiana on, entre altres, també hi col·laboren Jordi Pigem i Josep Maria Mallarach. El director de la revista, Francesc Torralba, ha destacat com l'encíclica fa "una proposta viable, raonable i versemblant".