La Salle al Districte Àfrica Oest: “Les nostres escoles són llocs de tolerància religiosa”

(La Salle) El germà de La Salle Julien Diarra, visitador provincial del Districte Àfrica Oest, que engloba els països de Burkina Faso i Níger, ha estat visitant La Salle Catalunya la darrera setmana i ha volgut compartir amb tota la comunitat educativa informació sobre la situació educativa del seu Districte i cap a on s’encaminen. Podeu llegir l'entrevista a continuació:

¿Quina és la situació educativa de la regió?

Actualment a Burkina Faso, la situació l’educació travessa una crisi. Els estudiants passen els anys a la universitat sense diploma, com si no es graduessin. El Govern no ho ha organitzat bé.

A nivell de secundària, la política influeix molt en els alumnes. Hi ha massa vagues, manifestacions i no els deixen estudiar. D’altra banda, hi ha molt incivisme, els alumnes no respecten als professors. Aquest any, en un col·legi al sud de la capital de Burkina Faso un grup d’alumnes li va calar foc a la bandera del país. Els professors van intentar aturar-los, els van portar a una aula, i els alumnes també van calar foc a l’aula. Situacions com aquestes, es donen diàriament a les escoles públiques, on no hi ha una bona gestió.

A nivell de primària, passa una cosa semblant; encara que el principal problema és el nombre d’alumnes per classe, una mitjana de 120. En la primera escola de primària La Salle que vam obrir vam començar amb 72 alumnes, i cada any creix.

La taxa de natalitat és molt alta, entre 5 i 6 nens per dona. El Govern hauria de construir més escoles, però no ho fa i com a conseqüència les taxes d’analfabetisme són gairebé del 50%.

Pel que fa a l’ensenyament catòlic, vam patir molt perquè mantenir escoles i pagar els sous dels professors és molt car, però la població és bastant pobre, així que no podem marcar quotes molt altes perquè els alumnes no podrien escolaritzar-se. El govern s’ha compromès a pagar la diferència, però costa molt rebre les seves ajudes. Cada vegada hi ha un major dèficit a les escoles catòliques i corren el perill de fer fallida.

¿Quina és la presencia de La Salle al Districte?

La Salle és una de les institucions educatives més importants i amb millors resultats acadèmics. L’actual president de Burkina Faso i el seu vice-president són exalumnes de La Salle.

A Burkina tenim set escoles de secundària, cinc pertanyen a la diòcesi i dos als germans; i tres escoles de primària dels germans, dues de les quals es van estrenar recentment, al 2015 i 2016. També tenim un centre de formació agrícola per ajudar les zones rurals a millorar la seva productivitat.

Finalment, també tenim dos centres de reinserció laboral on s’ensenya a ser lampista, electricista, modista… Són centres pensats per a què els joves que no tenen l’oportunitat d’anar a escoles tradicionals puguin tenir un ofici.

A Níger només tenim un centre de secundària.

Estem fregant els 5.000 alumnes, gairebé els 400 treballadors i som 52 germans i tenim 27 novicis. La nostra intenció és començar a treballar en la figura de l’Associat.

¿Quins són els objectius educatius de la nostra institució?

Volem que els nens estimin el seu país, que l’ajudin, sobretot, que siguin bons pares i mares per a la societat. I per a aquells que siguin cristians o musulmans, que visquin la seva vida d’acord a la seva fe. Les nostres escoles són llocs de tolerància religiosa, amb alumnes de diferents religions, procedències socials, ètnies. I busquem crear diàleg interreligiós i fomentar una bona convivència entre tots. Aquests últims anys amb la presència de grups gihadistes la gent ha tendit a radicalitzar-se, pensant que ser musulmà és com ser gihadista.

¿Cap a on camina La Salle a la regió?

Necessitem reforçar les escoles que existeixen i crear més escoles pròpies dels germans, que no depenguin de la diòcesi.

També volem ampliar la nostra ajuda als nens que tenen dificultats socials. De moment no tenim local, però un parell de germans surten diàriament al carrer a ajudar els nens, a escoltar-los. Quan tenen problemes amb la policia, els ajuden. I després treballen la seva formació i la seva reinserció amb els pares.

És a dir, a part de seguir amb l’escola tradicional, volem diversificar la formació, apostar per la reinserció i també la formació en oficis, per ajudar els nens i joves que no tenen l’opció d’accedir a l’ensenyament tradicional.

A més, també ens demanen que creem una universitat pròpia. Ens ho demanen els pares dels nostres alumnes i també els propis alumnes, però hem de veure com aconseguir finançament.