Philippe Ariño: "No sóc una manera més de viure l'homosexualitat: s'ha de llegir el Catecisme"

(Jordi Llisterri-CR) En aquest cas n'hi havia més a dins que a fora. La polèmica xerrada de Philippe Ariño sobre homosexualitat va superar l'aforament del claustre de la parròquia de Santa Anna. Unes tres-centes persones van seguir la conferència organitzada per la Delegació de Joventut de l'arquebisbat de Barcelona i es va haver de limitar l'accés als menors de 35 anys. Una cinquanta es van quedar fora. La protesta al carrer i l'intent d'aturar la conferència va punxar, tot i el ressò mediàtic aconseguit.

Una estona abans de l'acte es va iniciar la protesta d'unes quaranta persones convocades per Crida LGTB. La convocatòria, que no consta que estigués comunicada oficialment, va provocar un ampli desplegament dels Mossos d'Esquadra amb sis furgonetes i més agents que manifestants.

Un grup dels manifestants va demanar assistir a l'acte i els organitzadors els hi van permetre l'accés sense problema.  Uns minuts després que Ariño iniciés la intervenció, aquest mateix grup de quatre persones va desplegar una pancarta reivindicant el "plaer anal" i va començar a cridar contra la presència d'Ariño. Mentrestant, els assistents observàvem pacientment des de les seves cadires fins que un va retirar la pancarta.

Després de demanar que se suspengués la xerrada i d'alguns crits de "llibertat" com a resposta del públic, els manifestants van ser convidats a marxar i tot va continuar amb normalitat. Però quan va reprendre la xerrada, Ariño va voler remarcar que "no m'ataquen a mi; ataquen a Jesús, a Maria i a l'Església" i que l'ataquen "a través de la coartada de l'homosexualitat". "Si em conviden a mi, és perquè jo tracto d'obeir el que diu l'Església", va dir per agrair també que l'arquebisbe Joan Josep Omella "es mulli" en aquest tema. Per Ariño "el problema no és la llibertat d'expressió, sinó el tabú del celibat i la creença en la veritat que és Jesús. No volen sentir a parlar de la veritat universal única".

"Hi haurà gent que no hi estarà d'acord"

Ariño va desplegar durant una hora la seva experiència personal sobre l'homosexualitat: la defensa de l'abstinència sexual com a única manera de viure sanament la sexualitat per aquest col·lectiu.

El delegat de Pastoral de Joventut, el capellà Bruno Bérchez, va tancar i obrir l'acte justificant la presència l'Ariño perquè "tothom pugui opinar". "No és la veu de l'Església, qui parla és Philippe". I al final va remarcar que el que ha fet és "mostrar com ho viu ell, encara que hi haurà gent que no hi estarà d'acord". Fins i tot va citar com a exemple un altre jove de la parròquia de Santa Anna que es declara catòlic gai, que té parella i que també ha escrit un llibre.

Però Ariño va superar en ortodòxia al delegat diocesà que havia decidit convidar-lo. I al final el va postil·lar dient que "no sóc una manera més de viure l'homosexualitat: s'ha de llegir el Catecisme de l'Església Catòlica", que qualifica els actes homosexuals com a "intrínsecament desordenats".  

"Visc millor i més alegre quan visc la continència"

El més interessant, com sempre, ser el moment de les preguntes. En la pausa a més hi va haver un llarg moment de conversa entre els joves que també van poder parlar personalment amb el conferenciant.

Una de les intervencions va ser d'un jove que també es va declarar homosexual i que va donar la raó als plantejaments d'Arino. També quan defensa que dins del món homosexual hi ha por, violència i frustracions. En canvi, un altre jove li va qüestionar que també hi ha parelles homosexuals que viuen en plenitud la seva vida. Però per Ariño, "quan no acollim les diferències entre sexes falta alguna cosa en la parella". I està convençut que el veiem a primera vista en les parelles homosexuals no és real.  

Un altre jove li va preguntar si era feliç sent cèlibe. Per Ariño és la millor manera que ha trobat per viure la seva homosexualitat i que per això va respectar la continència durant cinc anys. Però va confessar "que hi vaig tornar a caure a l'octubre, per un noi que vaig conèixer". Aquesta experiència creu que no ha canviat les coses perquè "visc millor i més alegre quan visc la continència i em sento deprimit quan torna a sentir l'atracció; m'apago com un vela".

"Hi ha una gran violència dins de la comunitat homosexual"

La intervenció inicial d'Ariño va ser bàsicament un relat de la seva vida. Com li va costar assumir la seva sexualitat i com va patir també l'homofòbia en el seu entorn escolar. En aquest sentit, diu que "jo també formo part del lobby gai". També va posar l'accent en una vida familiar complicada per la depressió de la seva mare quan era petit i els problemes amb el seu pare: "el 90% dels homosexuals tenim una relació conflictiva o absent amb el pare".

En una dissertació totalment vivencial i a vegades amb argumentacions molt tautològiques, es definir també com a defensor d'una església pobra, com a catòlic d'esquerres i com a feminista.  

Philippe Ariño va explicar que quan diu que coneix més de 90 homosexuals que han estat violats no parla "d'un vincle de causa" i que "la generalització és un insult a les persones". Però va insistir en el fet que aquesta és la seva experiència, amb amics que s'han suïcidat, i que "hi ha una gran violència dins de la comunitat homosexual que no prové de l'exterior". I que no es denuncia per el mateix col·lectiu perquè "és dolorós i volen donar una imatge positiva de l'homosexualitat".

La seva conclusió és que "no he trobat parelles homosexuals que resplendeixin com algunes parelles casades o cèlibes". I va admetre que podia canviar d'opinió sobre aquest punt, "però de moment el que veig és una falta d'alegria i de complementarietat en les parelles homosexuals". També va criticar els qui defensen les lleis de matrimoni homosexuals, perquè són "heterosexuals que se serveixen de nosaltres per anar contra la família i l'Església"

Conferència amb acta notarial

Sabent el seguiment que tenia la conferència, Ariño en tot moment va aclarir que "jo explico el que he viscut amb els meus amics". Com es va explicar en iniciar l'acte, els organitzadors van enregistrar tota la xerrada amb la presència d'un notari per prevenir possibles denúncies.  Si hi va assistir un observador de la direcció general d'Igualtat de la Generalitat com s'havia anunciat, la persona designada no va deixar constància de la seva presència als organitzadors.

La polèmica no va evitar que també hi hagués moments distesos, com quan Bruno Bérchez va dir que després de les converses d'aquests dies "cada vegada m'estimo més al Philippe". "Compte amb el que dius", el va advertir Ariño, que també reconeix que els seus gestos li fan impossible amagar l'homosexualitat.

Un públic juvenil, principalment amb aspecte benestant, van mostrar diverses vegades el seu entusiasme pel testimoni de Philippe Ariño. El delegat de joventut va tancar l'acte amb una pregària demanant perdó perquè "l'Església catòlica no sempre hem estat el que havíem de ser i a vegades hem fet mal als homosexuals. Esperem que no torni a passar".